La revolta començarà així

Recordeu aquella disjuntiva que va posar d’actualitat la caiguda de les torres bessones? Seguretat o llibertat, se’ns deia. Per protegir-nos, calia resignar-se a perdre parcel·les de llibertat. La de portar una beguda a l’avió, per exemple. O la de passejar tranquil·lament sense sentir-nos vigilats per policies armats fins les dents. Davant una amenaça, els països reaccionen tancant-se com una tortuga en la seva closca, i ara ja fa uns anys que el procés català està provocant una reacció de tortuga espantada per part de l’Estat espanyol. Ens hem anat avesant a la restricció de llibertats a mesura que avançava, és a dir, de setmana en setmana amb cada reunió de divendres del Consell de Ministres. Un dia ens trobem que la major part del temari escolar serà establert per l’Estat. Un altre dia esbrinem que ens poden engarjolar per dir segons què a Twitter. Ara, si insulten o amenacen catalans, això surt gratis perquè com que els catalans no som un poble, les piulades no són xenofòbia. Seria diferent si es tractés d’esquimals, jueus o fins i tot d’espanyols, que són pobles. I així, si Espanya és la tortuga, Catalunya ha estat fins ara la granota que s’acostuma a la temperatura creixent de l’aigua de l’olla on l’han ficada.

Tot això ve a tomb de la prohibició de les estelades en la final de la Copa del Rei, que segurament quedarà en un no res però que ja ha fet disparar la creativitat a la xarxa: que si portar banderes escoceses, que si fer un mosaic d’estelada, que si ensenyar milers de culs pintats amb estelades… La prohibició, que ja era greu pel fet de coartar un dret fonamental com és la llibertat d’expressió, sembla haver tocat el voraviu de moltíssima gent a un nivell molt profund. Tant se val quin sigui el motiu —la popularitat del futbol o l’esperit de rebel·lia dels catalans—, l’important és la unanimitat amb què els nostres mitjans han tractat la notícia, el rebuig unànime dels partits del país i, sobretot, que haguem pogut veure Xavier Sardà lluint l’estelada amb un rètol que deia “no os enteráis”.

Aquest episodi ha estat un greu error del govern popular, que ostenta la radicalitat que atribueix als seus adversaris i que està massa acostumat a fer i desfer en funció de les seves pujades puntuals de testosterona. Veurem en què queda tot diumenge. Possiblement quedi en una exhibició d’estelades molt més gran del que hauria estat sense la prohibició. El que de moment ens ha permès, però, és prendre el pols al poble català, sí, aquell que segons quins jutges espanyols no existeix. I ens fa pensar que la revolta començarà així. La revolta de debò, la que portarà el nostre país a la desobediència clara i desacomplexada començarà, probablement, per una qüestió menor i com a reacció a un gest maldestre de la metròpoli.

(Amb agraïment a SMxI, l’Assemblea Territorial de l’ANC a Sants-Monjuïc, per cedir amablement el fotomuntatge que il·lustra aquesta entrada)