Reflexions a 3 mesos del xoc

Si aquest blog ha estat un temps aturat —o, més aviat, expectant— és, en part, perquè el procés ja té prou comentadors però també perquè, segons com, sembla haver-se aturat ell mateix o haver començat a fer voltes. Evidentment, no és així, però gran part de la gent que segueix l’actualitat de prop podria tenir aquesta sensació. Els arguments es repeteixen amb petites variacions a cada nova batalla —el 9N, el 27S, l’1O— i els posicionaments varien molt lleugerament. Però és cert que un conjunt de petits canvis —ara desapareix Unió, ara apareix Catalunya en Comú— ha produït un paisatge polític que té poc a veure amb el de cinc anys enrere, i que encara pot canviar més radicalment en un altre període de cinc anys.

 

Catalunya està lliurant una batalla “a ultrança”, per fer servir l’expressió de la defensa de Barcelona del 1714, i sembla haver fet seu el lema donec perficiam —”fins a aconseguir-ho”— de les Reials Guàrdies Catalanes de la Guerra de Successió. La idea de no rendir-se, de perseverar en la lluita “fins aconseguir la victòria final” malgrat els obstacles, sembla haver-se instal·lat en el nou moviment hereu del catalanisme. Això explicaria que la discussió interna entre masistes i antimasistes quan la CUP va forçar el pas al costat de Mas s’esvaís com si no hagués existit mai quan va prendre possessió el nou president Puigdemont. I també explicaria que les desavinences entre partidaris i contraris del referèndum —també impulsat per la CUP— es transmutessin en un suport sense fissures a la idea del referèndum, un cop assumida pel nou president. Finalment sembla que la CUP ha estat la garantia que el procés avancés i també sembla que l’estratègia del govern Rajoy d’oposició frontal a tot el que es proposa des de Catalunya —ara el referèndum— serà difícil que tingui èxit. Serà difícil perquè davant d’aquesta unitat d’acció de la meitat del parlament i de mig Catalunya, ja no serà possible aplicar solucions repressives i, si s’apliquen, no podran durar. Quan tot això va començar, la por ancestral a la repressió militar hi era en el subconscient de molta gent, encara que no es verbalitzés. Ara sembla haver desaparegut.

En aquests moments, a 3 mesos del xoc més anunciat de la història, es fa molt difícil predir què passarà. Sent realistes, no es pot assegurar que el referèndum es pugui fer, però hi ha una cosa que sí que es pot assegurar: la millor estratègia a hores d’ara és empènyer per fer-lo possible. Amb totes les forces. Això vol dir aprovar la llei del referèndum, convocar-lo, fer campanya, treure urnes i defensar-les —defensant, de retruc, els votants—, si cal, amb els mossos.  I si després de tot no és possible per algun motiu, que no és clar i no ho sap ningú ara mateix, serà el govern espanyol qui tindrà un problema d’una magnitud enorme. Si s’ha aplicat el 155 o la llei de seguretat nacional, si s’ha posat el virrei Millo i, en un sol dia ha convocat eleccions autonòmiques, si s’han il·legalitzat partits (començant per la CUP i acabant pel PDeCAt) i Ciutadans guanya les “eleccions” al Parlament, hi haurà resposta ciutadana i complicitat de gent que ara no es vol mullar. Potser hi haurà una declaració d’independència des de l’exili. I, en tot cas, amb el temps hi haurà eleccions normals i es veurà en què s’ha convertit el soufflé.

M’agradaria que l’avi galleguista de Rajoy, Enrique Rajoy Leloup, posi les paraules finals a l’article d’avui:

Campañas insensatas o inconscientes y patrioteras prenderán en la masa que no ve más allá de sus propias narices y acentuarán su desafecto a Cataluña. Entonces, los catalanes, con la sagacidad que les caracteriza, tratarán de armonizar su economía con la de otros países -Francia, tal vez- y, a la primera ocasión, ante cualquier ataque estulto de marcha de Cádiz o cualquier desaguisado de un gobierno idiota, romperán las amarras y surgirá fatal e inevitable la disgregación.

Qui li havia de dir que les “campanyes insensates” i el “govern idiota” a què feia referència els instauraria un gris registrador de la propietat fill del seu fill.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s