El camí fins al RUI

Tenim nou tòtem, com diria la Pilar Carracelas, i es diu RUI, Referèndum Unilateral d’Independència. La idea ha anat guanyant momentum i, finalment, ha irromput amb força en el debat polític, en gran part a causa del buit deixat per uns nous pressupostos que no tindrem aquest any. Hi ha qui troba que el RUI té avantatges sobre el full de ruta actual, hi ha qui es tem una repetició de la costellada del 9N, hi ha qui simplement expressa dubtes sobre la seva conveniència. Cap actor important del món sobiranista s’hi ha mostrat contrari, i això el manté com a possibilitat ben real.

Per començar, és lògic que ens preguntem per què caldria un nou gir en el full de ruta. Però de raons n’hi ha moltes, algunes d’origen intern —la fragilitat de la majoria independentista— i d’altres d’origen extern —la necessitat d’adaptar-se als canvis—. La independència no sembla que s’hagi d’aconseguir amb un pla ben traçat que se segueixi fil per randa sinó, més aviat, amb un conjunt de propostes que es vagin adaptant a les circumstàncies. Recordem que la proposta de fer un referèndum no és d’ara. El referèndum s’ha demanat al govern espanyol de moltes maneres i es va arribar a fer en la versió descafeïnada del 9N del 2014, on la pregunta binària es va substituir per una fórmula que acontentés —recordem-ho— tant Unió com ICV. Que Artur Mas decidís tirar-lo endavant com a procés participatiu no vinculant va obeir a les circumstàncies del moment. Tant la CUP com ERC, visiblement molestos, van acabar acceptant la proposta de Mas que se sabia que no portaria a la independència. De fet, és possible que portés a certa incredulitat sobre les possibilitats reals d’independència en part del món sobiranista.

Actualment, les circumstàncies són força diferents. El Parlament compta amb una majoria clarament independentista —per entendre’ns, sense Unió— i ara té sentit convocar el referèndum que fa dos anys no es va poder fer. Qui tem una repetició del 9N hauria de tenir en compte que ningú s’hi posarà per tornar a fer el mateix que ja es va fer. Si es fa un referèndum unilateral, es dirà als quatre vents que serà vinculant. La participació podrà ser  baixa a causa d’un boicot unionista però, en les condicions d’alarma que pot generar entre aquests votants, no quedarà per sota del 42% que hi va haver el 9N del 2014. D’altra banda, enlloc no està escrit que la participació hagi de tenir un mínim. És el resultat el que ha de ser de més del 50% de sís per poder reivindicar la victòria, i és molt probable que la mateixa por a la victòria del sí —en un context d’anar per totes— acabés portant una gran part l’unionisme a les urnes. Però no tinguem por dels percentatges. La Segona República Espanyola es va proclamar amb el 48,9% dels vots en les municipals d’abril del 1931. I més recentment, l’any 2014, la composició del Congrés dels Estats Units es va decidir amb només el 38% del cos electoral. En el fons, tot és qüestió de voluntat política i de valentia en la confrontació amb l’Estat. Com es diu sovint, no es fa una truita sense trencar els ous.

Mirem-ho d’aquesta manera. El 2009 es va iniciar una espurna a Arenys de Munt, que es va estendre a gairebé tot el país durant els dos anys següents. El 9 de novembre del 2014, va ser el govern qui es va encarregar de fer visible la demanda ciutadana per decidir el destí del país. I ara considerem el RUI. D’acord, Catalunya és un país gradualista. Però molt sovint són els moviments graduals els que són irreversibles.

Advertisements

One Comment

  1. Sigui com sigui, les CUP faràn tot el posible per no aconseguir la independencia: al no tenir la majoria parlamentaria i del carrer, ara no és el moment.

    Atentament

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s