Gràcies!

Que la unió fa la força no és cap lema atrotinat. L’enorme pluralitat de la Catalunya contemporània no ha impedit que dissabte al migdia poguéssim somiar amb la realitat d’un pacte entre Junts Pel Sí i la CUP i que diumenge  s’investís Carles Puigdemont com el 130è President de la Generalitat. Ara és hora d’agrair a tothom la generositat mostrada. Si algun dia som un país lliure, serà gràcies a molts gestos com aquest, que només es donen allà on hi ha la consciència que, per sobre de la lluita entre dretes i esquerres existeix quelcom que uneix i singularitza. Gràcies a tothom!

Gràcies a la CUP, que va començar per recollir uns vots que podien haver estat podemites i que ara ha acceptat condicions que per a alguns poden ser humiliants (disculpeu la brevetat, però ara no hi caic en més mèrits, tot i que hi deuen ser).

Gràcies a ERC, que ha fet d’àrbitre entre dos focs, que ho ha acceptat tot per tal de fer arribar a un acord als altres dos actors i que ha treballat de valent en cadascuna de les exigències que la CUP ha fet durant els mesos de negociacions. I que quan tot semblava perdut, ha sabut fer una jugada magistral: deixar clar que no repetiria coalició amb Convergència i, d’aquesta manera, aconseguir que Mas desbloquegés la situació (evidentment, per la por al fracàs electoral). Pot semblar rocambolesc, però probablement hagi estat aquesta la clau de la resolució del conflicte.

Gràcies a CDC, que ha fet, per començar, un viratge a posicions d’esquerres acceptant un pla de xoc que l’allunyaven del seu perfil tradicional. Que ha sabut menjar-se l’orgull a última hora. I que finalment ha estat capaç de convèncer la seva militància de dos fets estranyíssims en un termini d’unes poques hores: (1) que aquell que havien pregonat que era imprescindible ja no ho era tant i (2) que, en canvi, un mig desconegut era la persona ideal per prendre el relleu. L’endemà, el candidat, ens ha convençut a tots definitivament i per mèrits propis durant el debat d’investidura.

Finalment, gràcies al President Mas, que ha tingut mèrits innegables, començant per portar el centredreta a posicions independentistes amb molta mà esquerra i un bon grapat de trucs que van de les metàfores marineres als eufemismes a dojo. Si ara som aquí, li devem a ell i si això ha pogut desencallar-se, també. Les negociacions importants, com els bons partits de futbol, es resolen en l’últim minut.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s