El referèndum

Si els resultats del 27S s’assemblen a les enquestes que ja han aparegut, hi haurà una majoria absoluta independentista al Parlament que no necessàriament comptarà amb el suport del 50% de l’electorat. Si fos aquest el cas, hem de comptar que hi haurà moltes veus que, com ja passa ara, denunciaran la manca de legitimitat d’una declaració d’independència que no comptaria amb el suport de la majoria. A aquestes veus es pot respondre de moltes maneres:

  1. Que es fa així perquè no s’ha pogut fer de cap altra manera. De fet, s’estan seguint les recomanacions del Consell Assessor per la Transició Nacional, que recomanava les eleccions plebiscitàries com a última opció. Allò que es presentarà al món no serà només el resultat de les eleccions, sinó també tots els intents frustrats de seguir les altres vies, inclosa la del referèndum.
  2. Que havent hagut de recórrer a la via d’unes eleccions, per molt que es vulgui, no és possible comptar vots per la independència. Sumem el 50% dels vots a CSQEP en el SÍ a la independència? Sumem el 5% dels vots del PP (que sempre ha tingut un petit percentatge a favor de la independència, per molt estrany que sembli)?
  3. Que més endavant se sotmetrà a referèndum la nova constitució i aquí sí que caldrà més del 50% de suport.
  4. Que, en tot cas, no té gaire sentit que aquells que no han exigit mai el referèndum i que no volen considerar les eleccions del 27S com a plebiscitàries exigeixin ara que es comptin els vots d’unes eleccions al Parlament com si es tractés d’un referèndum.
  5. Es pot dir, fins i tot, que el referèndum ja s’ha fet. I que es va guanyar el 9 de novembre de 2014 per un 80%. I que, davant la impossibilitat que fos tingut en compte degut al boicot espanyol i de part de la població catalana que el va menystenir, el seu resultat es farà efectiu a partir del 27S si guanyen les forces del SÍ.

També és possible que les pressions tant espanyoles com europees forcin finalment a un referèndum si el 27S s’inicia un camí unilateral cap a la independència. I com va proposar el President Mas, seria lògic acceptar el repte. Jo afegiria només que amb una condició: si la UE fa d’intermediària, Catalunya renunciaria al full de ruta i acceptaria un referèndum, d’acord, però si abans la UE li garanteix la permanència. Per justícia amb una nació que és i se sent europea. I per impedir les trampes que ara fa el govern espanyol, que amenaça Catalunya amb l’expulsió de la UE com a gran —i gairebé únic— argument. Amb aquesta condició, no cal patir pel resultat.

Anuncis

One Comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s