Com fer la revolució

L’estiu no només ha començat calurós en l’aspecte meteorològic sinó també en el polític. Si a l’ANC es parla de la “revolució dels somriures”, Ramon Espadaler no en vol ser menys i contraataca amb “la revolució del seny” —what else?, recordem que es tracta d’Unió. El cas és que tothom vol vendre la seva revolució, però el que no és tan clar és com arribar-hi, quina viabilitat té i fins i tot quin és el nivell de sinceritat de cada proposta.

El fracàs de les negociacions i del referèndum grec, per exemple, podria ser la llavor d’un canvi revolucionari en el si de la Unió Europea. Segons el diari italià Il Fatto Quotidiano, Ianis Varoufakis estaria preparant un partit d’abast europeu per lluitar contra les polítiques d’austeritat que imperen a la UE; es podria dir Aliança Europea i tindria a bord noms com Oskar Lafontaine, Paul Krugman o Joseph Stiglitz. El raonament de fons sembla ser el següent: s’ha demostrat que els votants grecs no són suficients per doblegar les polítiques de Merkel, però què passaria si hi afegíssim tots els vots contraris a aquestes polítiques que hi pugui haver a Europa? Si tots els admiradors —i, sobretot, admiradores!— de Varoufakis el poguessin votar en unes eleccions europees, no només es podria aconseguir el que no s’ha obtingut després de reunions esgotadores sinó que, de retruc, tindríem per primer cop un dels pilars bàsics per a la construcció d’una identitat europea: un partit d’abast europeu. En aquest cas, la crisi grega ha obert una oportunitat, hi ha una proposta concreta i un camí per fer-la realitat.

A Catalunya, tothom proposa la seva revolució per al 27S, però perquè una revolució sigui possible, cal una proposta i un camí per arribar-hi. Cal que hi hagi, d’alguna manera, una esquerda en la realitat, en allò que tothom donava per suposat. La competència ferotge que ja ha començat a Twitter entre les llistes de Catalunya sí que es pot i Junts pel sí es traslladarà ben aviat fora de les xarxes i deixarà clar que es tracta d’una lluita entre la revolució d’esquerres espanyoles i la revolució del canvi de marc polític (on s’hi ha de sumar la CUP). Totes dues amb arguments, contraarguments i relats sobre com arribar a la destinació promesa. Veurem enquestes fetes per canviar estats d’ànim, que són els que acaben creant la realitat. Veurem —ja estem veient— revolucionaris d’esquerres que faran apologia del respecte a la llei, que havent esperat tota la vida la revolució, la veuran passar per la Meridiana sense aixecar-se del sofà. I si Catalunya fa finalment la revolució que ha de fer, farà trontollar els equilibris de l’establishment europeu molt més que si opta per ser un peó d’esquerres en el tauler espanyol. Ho sabrem d’aquí exactament dos mesos.

Anuncis

One Comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s