Δημοκρατία

Va anar a la botiga de banderes i en va encarregar una de nou franges, com la grega, però en groc i vermell; a més, va demanar un triangle blau amb una estrella blanca de cinc puntes. Fedon Ampatzouglou, estudiant de literatura hispànica a la Universitat d’Atenes, havia après el català per sorprendre el seu amic de Barcelona el dia del seu aniversari. S’havia indignat quan el seu amic li va dir que el govern espanyol no permetia que Catalunya votés per decidir el seu futur: per a un grec, prohibir la democràcia és un tema seriós. I la foto amb la bandera nova a la plaça Sintagma va fer la volta al món via Twitter, primer, i després, quan el New York Times la va triar per encapçalar una notícia sobre Grècia.

Que un grec faci onejar una estelada aquets dies a Atenes no és del tot anecdòtic. Fedon ho justifica dient que mentre, a Catalunya, els impostos van a l’estat espanyol i molts no en tornen —”i no els deixen votar”—, a Grècia, la UE els ofega l’economia i tampoc els volien deixar votar. Però, populistes o no, els referèndums estan de moda. Escòcia, Crimea, Catalunya, Grècia i fins i tot associacions com l’ANC convoquen referèndums per legitimar decisions. El de Grècia ha estat convocat amb tan poca antelació que alguns han arribat a qüestionar la capacitat del país de poder-lo organitzar; curiosament, de la mateixa manera que Fedon s’ha inspirat en l’estelada per reivindicar la democràcia, el govern grec s’ha inspirat en la pàgina de la consulta catalana del 9N per a la pàgina de la campanya.

Captura de pantalla 2015-07-05 a les 17.50.57

Tant en el cas grec com en el català hi ha hagut moviments a nivells superiors —europeus en el cas grec, espanyols en el català— per impedir el dret a vot. Una diferència evident és que Grècia és un estat i ha convocat un referèndum, mentre Catalunya ha hagut de recórrer a la imaginació per fer com si fes un referèndum i, per tant, aquells que, com Podemos, veuen natural que els grecs decideixin, no tenen gaires problemes per estar en contra que els catalans facin el mateix. Per què? Perquè no només no és un estat, Catalunya, és que per a molts és dubtós que sigui un demos, un poble. Veurem si, finalment, grecs i catalans desafien l’establishment i, si és així, fins a quin punt podran mantenir el desafiament. En qualsevol cas, la paraula clau és δημοκρατία, el govern del poble.

Advertisements

2 Comments

    1. La vaig llegir a VilaWeb (en l’article enllaçat) i he volgut resumir-la amb el que més em va agradar. Que algú pugui ser solidari amb un poble que no és el seu fa creure que no tot està perdut.

      Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s