Ens podrem comptar

El calendari cap al 27S continua a bon ritme i ara ja sembla clar que ens podrem comptar. Les peces es van alineant perquè el dia que votem sapiguem què estem votant. Què fa que les eleccions de setembre siguin plebiscitàries? Només un detall: el fet que dos partits amb possibilitats de sumar majoria —CDC i ERC— hagin traçat un full de ruta clar cap a la independència. Aquest és l’inici de la bola de neu que estem veient caure: primer va ser el PSC qui va abandonar l’ambigüitat —tot perdent votants—, ara serà Unió qui es veurà forçada a fer-ho, tot i resistir-s’hi, i més tard serà ICV i la futura Catalunya en Comú qui s’haurà de definir si no es vol arriscar a ser irrellevant. Catalunya no és Barcelona i el 27S no és el 24M.

Espadaler anunciava ahir la sortida de tres consellers d’Unió del Govern amb aire d’indignació —un aire ben après, com el to, del mestre Duran—. No ha donat raons, tret d’una suposada “coherència”, però a tots ens sona més a rabieta. Antoni Castellà dóna una interpretació diferent del que va passar al Comité de Govern d’Unió: la decisió de treure els consellers seria la manera de pressionar Mas perquè abandoni l’objectiu de la independència. A la pràctica, serà un primer pas cap a un trencament necessari. El moviment independentista, que és encara el factor més gran de mobilització que existeix avui dia a Catalunya, vivia amb més neguit el quintacolumnisme de Duran i d’Unió que cap altra cosa. Poc abans de comptar-nos, calia assumir amb dolor que al bell mig del procés n’hi havia alguns que preferien dinamitar-lo. I ara que estan a punt de trencar peres, la ironia és que l’unionisme es preocupa perquè Convergència perdrà vots sense Unió, quan serà exactament al contrari. L’entrebanc perquè Convergència i Mas fossin creïbles era justament Duran i, sense ell, el tauler es reordenarà. Es reduiran els motius de discòrdia entre Mas i Junqueras, el principal dels quals eren les suspicàcies (fundades) d’ERC cap a Duran. I Mas podrà posar rumb cap a Ítaca sense haver de fer maniobres de distracció com fins ara. Alguns continuaran amb el doble llenguatge o amb les subtileses semàntiques —s’hi acaba d’incorporar l’Albano Dante, candidat de Podem per al 27S—, però la tendència cap a la claredat i la bipolarització ja no es pot aturar i les opcions electorals ambigües seran més difícils de sostenir. La bola de neu continua creixent.

El 27S ens comptarem, i ho farem amb escons. Comptar-nos amb vots, com proposa l’unionisme, no és possible perquè l’Estat ha impedit fer servir el mecanisme que ho permetria. Es podrien comptar els vots als partits que han signat el full de ruta, però això deixaria fora els vots independentistes a partits que podrien mantenir l’ambigüitat o fins i tot a partits unionistes (sembla mentida, però encara hi ha votants independentistes al PP o a C’s). No, el nou joc consisteix a comptar diputats que estaran disposats a fer una declaració d’independència, ja sigui per disciplina de partit, pequè els seus partits han donat llibertat de vot (Unió?, ICV?) o perquè han contravingut la disciplina d’un partit unionista (cosa també possible en un moment tan transcendent). Avui, la necessària crisi de Convergència amb Unió fa que la llibertat de Catalunya sigui una mica més a tocar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s