Gödel i la incompletesa de les constitucions

Ara que se’ns presenten les constitucions, en general —i l’espanyola en particular—, com sistemes tancats fora dels quals res és possible, convé recordar l’anècdota de Gödel amb l’americana. Kurt Gödel ja havia fet l’aportació més revolucionària a la lògica des d’Aristòtil quan va demanar la nacionalitat americana l’any 1947. I el cas és que, per deformació professional, va llegir la constitució americana com si fos un sistema lògic i, com és natural, hi va trobar una conseqüència preocupant. Home obsessiu com era, es va capficar amb el problema que —segons creia— podia afavorir l’aparició d’una dictadura. El seu amic Einstein va fer de testimoni de la cerimònia en la qual Gödel havia de jurar la constitució i respondre les preguntes d’un jutge i, com que estava avisat dels seus neguits, va intentar distreure’l en el camí d’anada amb la intenció que no expliqués les seves conclusions quan li preguntessin. El jutge, però, va preguntar casualment a Gödel: “Vostè creu que als Estats Units podria sorgir mai una dictadura com l’alemanya?”, a la qual el lògic va donar un sí entusiasta seguit d’una llarga explicació. Finalment va aconseguir la nacionalitat, però ho va fer malgrat haver comès un error de manca de sentit comú per partida doble: per excés de sinceritat i per voler analitzar una constitució com si fos un sistema lògic.

Einstein i Gödel

Anys abans, Gödel ja havia desenvolupat el seu teorema d’incompletesa, que afirma, en essència, que tot sistema lògic consistent ha de contenir veritats indemostrables. Un sistema és consistent quan no es pot derivar una contradicció a partir de les seves regles. Així doncs, si cometéssim el mateix error que Gödel, podríem posar a prova la constitució espanyola a la recerca d’incoherències. 

Podríem assenyalar, per tant, l’article 3 que demana respectar i protegir les modalidades lingüísticas (3.3) sense ni tan sols esmentar-les (3.2), afavorint així un divide et impera implacable que, a la llarga, les deixa desprotegides. Podríem al·legar que la mateixa estratègia de dividir i vèncer es troba rere l’impediment de reunificació dels catalanoparlants (art. 145.1) —a diferència dels bascoparlants (disposició transitòria 4a)— o de l’horrible neologisme de nacionalidad per desactivar la paraula prohibida i, així, evitar un reconeixement com el que Escòcia té al Regne Unit. Però, en el fons, el problema no és aquest. Suposem que la constitució fos consistent des del punt de vista lògic, una maquinària que no donés mai lloc a contradiccions. Fins i tot així, el teorema d’incompletesa de Gödel ens diu que hi haurà veritats que no es podran demostrar dins del sistema. Hi haurà realitats, potser realitats nacionals, que un Tribunal Constitucional mai podria ni demostrar ni refutar amb la constitució a la mà.  Veritats com ara el sol surt per l’est o —per posar un altre exemple— Catalunya és una nació. Veritats com aquesta última que intenta negar entre línies sense arribar a aconseguir-ho.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s