Col·laboracionisme

Una de les paraules de Toni Soler citades en l’entrada anterior d’aquest mateix blog ha estat motiu d’una polèmica que s’ha estès com a mínim per Twitter i per les pàgines del diari ARA. En paraules de Soler, “distreure’s de la crua realitat amb pastanagues com el federalisme ja no és un exercici d’ingenuïtat, sinó de ceguesa política o fins i tot de col·laboracionisme”. Endevineu quina és la paraula maleïda? Efectivament, l’última. El diputat Cañas, Jordi Cañas, en ple atac de subtilesa, va reaccionar piulant “qué harán los separatistas con los ‘colaboracionistas’ el día después? Nos cortarán el pelo?”, tot acompanyant les paraules d’una suposada fotografia de col·laboracionistes nazis que podeu trobar en aquesta notícia a Vilaweb.

Vull pensar que aquest humil blog no ha estat responsable de l’esclat de la polèmica. Però a veure, com ha pogut Toni Soler no preveure que un partit com Ciutadans i un diputat com Cañas, que quan ningú els fa pensar en els nazis ells ja tenen la paraula a la boca, no aprofitarien aquesta magnífica ocasió de connectar amb el Tercer Reich? Soler ha aclarit a manera de disculpa que a la paraula en qüestió no li havia volgut donar una connotació historicista.  D’acord, no pensem en un elefant. Però si busquem col·laboracionisme al diccionari de l’IEC trobem el següent:

col·laboracionisme

m. [PO] [HIH] Actitud ideològica i pràctica de qui, en un país sotmès a un règim d’ocupació, propugna i segueix una política d’entesa i de col·laboració amb l’invasor.

És aplicable la paraula en sentit literal? Bé, Catalunya va ser realment ocupada el 1714. En aquell moment, sí que hi va haver col·laboracionistes. Va ser ocupada novament el 1939, i alguns dels col·laboracionistes d’aleshores encara són vius. Tanmateix, titllar els federalistes, així en general, de col·laboracionistes només es pot entendre com a metàfora. Una metàfora, si es vol, desafortunada, però que ben mirat és molt més suau que la gran majoria de comparacions que s’han fet entre els independentistes/separatistes/catalans i els nazis o entre Mas i el mateix Hitler. Els que han fet aquestes comparacions tan directes, alguns d’ells presidents de comunitats o ministres del govern espanyol, s’hi reafirmen i no es fan enrere. S’emet un programa a Telemadrid en el qual s’abusa d’aquestes comparacions i no passa absolutament res: ni tan sols es retira el programa d’internet. I a la web del partit en el qual milita el diputat Cañas, que tant s’ha queixat, es recullen aquestes paraules d’Albert Rivera: “Montilla passarà a la història com el president col·laboracionista amb l’independentisme”. Doble raser? Impunitat per a alguns, i linxament per a d’altres. Algun dia caldrà que revisitem els fets de Carod-Rovira a Perpinyà: des de l’òptica d’una Catalunya sobirana ens farem creus de la crucifixió política que nosaltres mateixos vam ajudar a preparar-li.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s