Fronteres i mapes

Potser alguns afortunats en aquest planeta viuen al marge dels mapes i les fronteres. I potser la majoria dels veritables ciutadans del món estan entre els més rics —la pàtria dels quals és aquella, la que sigui, que els permet augmentar el patrimoni— i els més pobres —que no gaudeixen del dret més bàsic de ciutadania: una subsistència digna—. Però l’experiència comuna de qui ha viatjat pel món és la constatació que, allà on un vagi, la gran majoria de la població se sent identificada per unes fronteres dins de les quals hi ha allò que anomena el seu país. I amb les fronteres, una història, una llengua, una religió, una beguda, qualsevol cosa que els identifiqui i diferenciï dels “extramurs”. Quan algú s’autoanomena ciutadà del món i pertany al que podríem anomenar classe mitjana (i la gran majoria de gent es considera de classe mitjana), podem estar gairebé segurs que practica el que Michael Billing anomena banal nationalism —nacionalisme banal—.  En les nacions establertes, segons Billing, es produeix un recordatori permanent del fet que allò que es troba dins d’unes determinades fronteres correspon a una nació: en esports, en política o en educació tot fa referència a un marc nacional invisible i omnipresent que, justament per ser tan quotidià, és absolutament banal, i pot passar tan desapercebut com l’aigua per als peixos que hi neden.

A diferència del nacionalisme banal dels estats-nació establerts, que es pot permetre l’aparença de cosmopolitisme, el de les nacions no reconegudes és titllat sovint d’exaltat. José Luis Sangrador García, professor de psicologia de la Universitat Complutense, es refereix així al treball de Billing:

Quan els ciutadans d’aquestes “petites” nacionalitats fan gala d’una forta identificació “nacional” poden ser titllats de “nacionalistes” pels grans estats-nació, que no semblen comprendre que ells mateixos no són altra cosa que producte històric del nacionalisme. D’aquesta manera, i com adverteix Billing (1995), el nacionalisme propi és presentat per l’estat-nació com una força cohesiva i necessària sota l’etiqueta de “patriotisme”, mentre que el nacionalisme “aliè”, més aplicat a les nacionalitats subsumides en aquests estats forts, és presentat com una força irracional, perillosa i etnocèntrica.*

Els fets nacionals, però, són els que són. En el cas de Catalunya, hi ha molts fets que demostren que, amb independència d’opinions subjectives i fins i tot de les variables habituals —història o llengua—, l’estructura social és pròpia i diferent de la resta, com ho és, en conseqüència, el seu sistema de partits polítics. Ara que sembla que es tornen a posar de moda els mapes de tota mena, en reprodueixo tres que circulen per Twitter i que destaquen diferències profundes entre Catalunya i la resta d’Espanya. El primer recull el fet que Catalunya era l’any 2011 la comunitat autònoma amb menys funcionaris de l’Estat, en una proporció semblant a la del nord d’Itàlia, els Països Baixos, Irlanda o el Regne Unit.

Funcionaris a EuropaSi ens centrem només en Espanya, també és interessant observar que el 13% de funcionaris va ser l’any 2007 una línia divisòria entre els Països Catalans, que quedaven per sota, i la resta de l’Estat, per sobre.

Funcionaris a EspanyaPer acabar, un mapa del curs 2011-2012 que destaca una diferència potser més sorprenent: Catalunya va ser, amb diferència, la comunitat de l’Estat on va haver-hi una proporció més baixa d’alumnes matriculats de religió. Entre el color blanc assignat a Catalunya i el negre assignat a Extremadura (a la qual correspon el percentatge més elevat), el mapa mostra totes les comunitats en diferents tons de violeta en funció del percentatge.

matriculats de religió a Espanya

* José Luis Sangrador García. Identidades, actitudes y estereotipos en la España de las autonomías. Centro de Investigaciones Sociológicas, Madrid, 1996. (cita extreta del llibre de Germà Bel Anatomia d’un desengany, ed. Destino, 2013).

Advertisements

One Comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s