Guia pràctica de la tercera via

Josep Antoni Duran i Lleida diu que li sap molt de greu que el titllin de botifler a Catalunya —i d’independentista a Madrid, però encara més el primer fet que el segon—. Per treure’s la llufa de botifler, però, seria important que oferís resposta a les crítiques raonades que es fan a les seves propostes. Duran té tot el dret a aspirar a un model confederal per solucionar el famós encaix i a perseguir-lo fins i tot quan a Espanya s’està bastint un retrocés important del model autonòmic. També el PSC té tot el dret a creure en el follet del federalisme, com n’hi ha que creuen en bruixes o en fantasmes, encara que, en aquest cas, no l’hagi vist ningú. Ara, si en un moment com l’actual no volen ser titllats de botiflers, caldria que entressin de debò, amb arguments, a l’arena de l’intens debat en què està entretinguda la societat.

Duran va sorprendre tothom amb la seva proposta de consulta que contemplés una tercera opció (anomenada després tercera via, per la similitud amb el model socialista). Ell mateix va admetre que el moment, just abans del debat de política general, no va ser oportú, però també s’ha argumentat que la proposta en si no és adequada. Salvador Cardús ho explicava molt bé en el seu article d’ahir Preguntes i respostes al diari Ara:

Ara imaginem que, per fer cas als de la tercera via, es fa una pregunta amb resposta múltiple que, a més de la independència (sí) o de mantenir el model autonòmic actual (no), inclou una opció federalista amb canvi de la Constitució. I suposem uns resultats de 40, 30 i 30 per cent a cada resposta. Si guanya la independència, caldrà recordar que el 60 per cent ha preferit restar dins Espanya. Si guanya l’autonomisme actual, resulta que el 60 per cent haurà votat per abandonar-lo.

L’atzucac al que es refereix Cardús es poduiria sempre que l’opció guanyadora obtingués entre el 34% i el 49%. Si guanyés la independència per aquest marge, seria immediatament deslegitimada per Espanya. Si guanyés l’statu quo, ho seria per tots els que voldrien un canvi (que en serien més). I si guanyés l’opció federal/confederal, probablement portaria a un carreró sense sortida si abans no ha estat clarament avalada per l’Estat. És clar que una altra possibilitat seria acceptar una de les tres opcions només si arriba almenys al 50% dels vots, però és fàcil veure que si això no passés, de fet s’estaria triant una de les opcions, la de mantenir l’statu quo, fet que li atorgaria molt més pes que a les altres dues. El resultat seria, a més d’un embolic, com diu Cardús, una consulta escassament democràtica.

El problema de la proposta de Duran és que parteix del fals dilema d’identificar el NO a una pregunta sobre la independència amb l’opció d’un estat centralista. Segons diu a l’article:

Unió ajudarà a fer que, arribat el moment, un sector ampli de la societat que no vol rendir-se ni desaparèixer com a nació tingui altres opcions que no siguin la secessió o l’assimilació i submissió.

I aquest objectiu d’Unió és legítim, però no és lògic perseguir-lo amb la introducció d’una tercera opció en la pregunta de la consulta. Una raó és la que apuntava Cardús, però una altra raó prèvia és que si es pregunta, per exemple “Catalunya hauria de ser un estat independent?”, tant la resposta SÍ com la NO són clares: sí a la independència o no a la independència i, en conseqüència, continuar formant part de l’Estat espanyol. El que no diu la pregunta anterior és en quines condicions caldria continuar dins de l’Estat espanyol i, per tant, no es pot interpretar que hagi guanyat una opció centralista sinó simplement la unionista. Aquest seria el moment perquè Duran i Navarro passessin a l’acció fent propostes i, si convingués, se celebrés una segona consulta sobre el model d’estat (és clar que no estaria malament tenir abans algun feedback de l’Estat sobre les possibilitats reals).

La claredat que es necessita en una consulta tan transcendent només es pot aconseguir amb una pregunta de resposta binària o, com diu Duran, de blanc o negre. Només després serà el moment d’afegir els matisos: un procés constituent en cas de victòria del SÍ o una negociació amb l’Estat o segona consulta de tercera via en cas de victòria del NO.

Advertisements

2 Comments

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s