La qüestió és saber qui mana

Quan fa uns dies Jordi Basté va pregutar a Joaquín Almunia si estava d’acord amb el dret de Catalunya a decidir el seu futur, la resposta va ser un rotund no seguit d’un tancament en banda a parlar-ne. “Catalunya ja decideix cada quatre anys”, es diu sovint quan es vol defugir el tema —com va fer Almunia— deixant entendre que hi ha unes regles del joc —en paraules ara del príncep Felip i de Gallardón— que cal respectar. L’unionisme va començar fent un discurs de la por per enrocar-se després esgrimint les normes i, entre elles, la norma suprema, és a dir, la Constitució. Tant se val que aquest document contingui articles redactats fins l’última coma per l’estament militar. Tant se val que en contingui un que permet la delegació de competències a les comunitats amb el qual es podria seguir perfectament la via escocesa. Tot això és secundari perquè allò que compta és qui interpreta el text. És pertinent recordar aquí l’immortal Lewis Carroll amb la conversa entre l’Alícia i Humpty Dumpty.

humpty-dumpty

— No entenc què vol dir glòria —va dir Alícia.

— Quan dic un mot —va insistir Humpty Dumpty amb desdeny— vol dir el que jo vull que signifiqui… ni més ni menys.

— La qüestió és —va objectar Alícia— saber si vostè pot aconseguir que els mots signifiquin tantes coses diferents.

— La qüestió és —va concloure Humpty Dumpty— saber qui mana.

I per saber qui mana cal anar a la recerca dels anomenats subjectes polítics. Que Catalunya és, fins a cert punt, subjecte polític és difícilment discutible, encara que sigui a conseqüència de ser comunitat autònoma i comptar amb eleccions i parlament. Però és sobirà? És nació, tal com ha intentat declarar en l’últim Estatut i el TC s’ha encarregat de negar? Fugint de la definició romàntica –una llengua, una cultura, una història– hi ha qui, de manera més pragmàtica, ha definit una nació com un territori que compta amb un sistema de premsa propi, que es podria ampliar a un sistema de mass media propi, tot i que possiblement la premsa sigui el mitjà que millor reflecteix l’opinió més informada de la ciutadania. I què descobrim? Que de la mateixa manera que sobrevolant Espanya (i, de fet, la península ibèrica), només hi ha dues grans taques de població que destaquen —Madrid i Barcelona—, si observem l’ecosistema de la premsa espanyola, l’únic lloc que té una premsa realment autòctona és Catalunya. És a dir, novament Madrid i Barcelona són les dues ciutats que generen grans ecosistemes de premsa. La llista següent reflecteix les freqüències de lectura de diaris a Catalunya segons les últimes dades disponibles (2013) al baròmetre del CEO:

  1. La Vanguardia, amb un 34,3% (19,6% en català, 14,7% en castellà)
  2. El Periódico, amb un 21,3% (11,3% en català, 10% en castellà)
  3. Diari Ara, amb un 9,6%
  4. El País, amb un 8%
  5. El Punt Avui, amb un 7,1%
  6. El Mundo, amb un 2,2%
  7. Diari Segre, amb un 2%

És a dir, El País, en quarta posició, és el primer diari d’àmbit estatal de la llista i representa un 8% de les vendes per darrere —per primer cop— del diari Ara i just per davant d’El Punt Avui. La resta de diaris d’obediència espanyola és purament anecdòtica. Si observem el sistema de partits, l’esquema es repeteix amb una minoria de diputats provinents de partits d’obediència espanyola, els que corresponen al PSC més el PP, és a dir, un total 39 sobre 135 (aquí cal remarcar que l’espanyolisme de C’s és autòcton).

Les dades anteriors no serveixen per contrarestar cap argument legalista, però assenyalen una singularitat, un fet ben tossudament real. En una definició recursiva, es podria dir que una nació és un territori que té consciència de ser nació, consciència que es reflecteix i retroalimenta a través de premsa, televisió i xarxes socials. La realitat, en aquest cas, s’imposa al marge d’allò que puguin dir els diccionaris i les constitucions. I la realitat mana, com diria Humpty Dumpty.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s