La lògica del missatge

Si s’ha de reconèixer una habilitat al president Mas és la seva capacitat d’anar fent variacions sobre el mateix tema mentre manté la mateixa melodia. Tot plegat amanit amb metàfores marineres —el viatge a Ítaca, el cop de timó— i innovacions lingüístiques com procés (de ressonàncies kafkianes) o estat propi (en lloc d’estat independent) que ja ens sonen com si s’haguessin dit tota la vida.

Però tot això no és ni natural ni gaire convenient. Potser és una relíquia dels temps en què no es podien dir les coses pel seu nom o potser obeeix als intents de Mas de no espantar el personal (i entengui’s per personal o bé el conjunt dels votants o bé els seus socis d’Unió). Però el cas és que l’elector, com mostra el creixement d’ERC en els resultats i les enquestes electorals, ja no sembla voler ambigüitats ni mitges tintes. Probablement, ja no necessita un excés de metàfores ni perdona les declaracions contradictòries en un mateix partit (cas del PSC i CiU). Perquè hi ha una cosa que als polítics sempre se’ls acostuma a passar per alt: la coherència i la lògica del missatge principal. Uns pocs exemples:

  • Lligar la sortida de la crisi a la consulta, com fa Mas en sintonia amb ERC, hauria d’implicar que la consulta és urgent. Contràriament a la lògica, doncs, ara s’insinua que la consulta pot esperar. I això, no cal dir-ho, afavoreix Junqueras, que té una llista d’afectats per la crisi que recita com un mantra a cada entrevista (els nostres jubilats, els nostres funcionaris, els nostres aturats,…)
  • D’altra banda, mantenir el compromís de fer la consulta el 2014 i, a més, acabar la legislatura, seria força xocant. Si en la consulta surt el SÍ, quin és el pla, passar-nos dos anys més sota sobirania espanyola? Pot ser que, per mil raons, no sigui mala idea, però els ciutadans es poden sorprendre si no se’ls explica el motiu. I no s’ha explicat.
  • S’ha parlat repetidament d’un artefacte anomenat eleccions plebiscitàries i ara es diu que un altre artefacte anomenat DUI (declaració unilateral d’independència) no seria possible. Però això planteja un repte de lògica: figurava que el primer artefacte havia de servir per fer possible el segon. Si ara el segon no és possible, de què serviria el primer? Això, deixant de banda que una DUI pot ser legal d’acord amb el dret internacional i amb el català. I deixant de banda, sobretot, que no fa gaire es va fer una declaració de sobirania que els votants es poden preguntar de què serveix quan la DUI es descarta simplement perquè contradiu la legislació espanyola.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s