El dret com a excusa o la cinquena columna

En la tertúlia d’El món a Rac1 d’avui, Pilar Rahola feia la reflexió següent: a Catalunya s’han extremat tots els discursos, tothom s’ha allunyat del centre i, com tots, el PP, que abans ocupava el centre espanyolista, s’ha convertit en hooligan de l’espanyolisme. I malauradament, li podem donar la raó amb els ulls clucs. Mentre els discursos de Llanos de Luna, Camacho i Millo són cada cop més desacomplexats (i transparents), fora de Catalunya el PP fa els possibles per esquarterar la llengua catalana encara que sigui a costa de fer el ridícul amb noves denominacions.

Un altre cas antològic és el de Francesc de Carreras, signant de manifestos per la llengua común i impulsor de Ciutadans. Els seus articles a La Vanguardia s’emmarquen en el discurs del dret i l’ordre, la democràcia i el respecte a la llei. Si després hi ha una intencionalitat —que n’hi ha—, se li pot arribar a disculpar perquè aconsegueix donar al  seu producte una aparença asèptica i neutral, de manera que el pot arribar a vendre més enllà del reduït cercle que comparteix amb ell la intencionalitat que s’hi amaga. Podríem dir que aquesta era la gràcia dels seus articles… fins diumenge passat.

Si hi ha una cosa que haguem d’agrair a la deriva, com diuen ells, o al procés, que en diem nosaltres, és que tanta gent es tregui la careta. En el seu article de diumenge, de Carreras fa referència a la declaració de sobirania del Parlament en aquests termes:

Pels nacionalistes catalans el dret és un simple instrument per aconseguir els seus fins: si els serveix la norma la fan servir, si no se la salten olímpicament i, a sobre, es fan les víctimes. Els dóna igual que es tracti de la Constitució, les lleis o les sentències.

Només en unes línies, de Carreras aconsegueix (1) fer un judici gratuït d’intencions (de fet, el primer d’una sèrie in crescendo), (2) demostrar que no entén el fons de la declaració de sobirania i (3) tot plegat sense adonar-se (o voler reconèixer) que es podria dir el mateix de moltes de les actuacions que fa el PP en referència a Catalunya o al català. Podem recordar l’incompliment de la disposició addicional 3a de l’Estatut (només un paper, segons Millo) o l’aprovació de la llei de llengües a l’Aragó que contradiu l’article 3.3 de la constitució espanyola (allò de l’especial respeto y protección).

catalunya

El nucli de l’article que, aquest cop, intenta col·lar-nos de Carreras es basa en l’acusació que els “nacionalistes” fan servir les lleis només quan els interessa. Se sorprén, per exemple, del fet que la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, invoqui al desacatament de la resolució, però la sorpresa només pot provenir o bé de la mala fe o de no haver entès l’abast de la resolució. Però és que declarar-se sobirà té això! Declarar que el poble català és sobirà implica que no es reconeix cap autoritat més alta ni cap llei per sobre de la pròpia. És diferent declarar-se sobirà de declarar-se independent. Es pot acatar voluntàriament una altre ordenament jurídic (la constitució espanyola, per exemple) si és aquest l’interés del govern per una raó conjuntural o per no anar a un conflicte de legitimitats imminent. Es pot declarar la sobirania i no exercir-la durant un temps que va des d’uns dies fins a pocs anys. Però tard o d’hora, una declaració de sobirania porta a una declaració d’independència. Estònia la va fer tres anys abans, Eslovènia, un, Eslovàquia, mig.

Qualsevol que es preocupi per l’estricte compliment de la llei a Catalunya tenia motius per exclamar-se amb l’aprovació de la declaració de sobirania. Després d’això, ja no cal que se’n preocupi més. El xoc de trens és aquí i està passant davant dels nostres ulls. El Tribunal Constitucional (espanyol) ha suspès la declaració, però Catalunya la manté en vigor. I si finalment el TC la declara inconstitucional, aquí es continuarà treballant com si no hagués passat res. Excepte la minoria cridanera (Toni Soler) o cinquena columna (Pilar Rahola), que segurament continuarà sense entendre l’abast de la històrica declaració del 23 de gener del 2013.

Anuncis

2 Comments

  1. NEUTRA EL SRO. DE CARRERAS?…….”EL PADRINO” DEL SRO.RIVERA NEUTRA?…..COM ES NOTA QUE NO CONEIXAS LES SEVES CLASSES¡¡¡¡¡¡……..MAGRISTRALS LLICONS D’ESPANYOLISME “CONSTITUCIONAL”

    Resposta

  2. No, no conec les seves classes (i crec que prefereixo no fer-ho).

    El cas és que fins ara tenia curiositat (o digues-li morbo) de saber com s’ho fa per disfressar un discurs espanyolista amb conceptes com igualtat i respecte a les lleis. Però un cop s’ha tret la màscara, ja perd tota la gràcia. Potser és que el coneixia poc…

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s