L’argument polític

Tot i que l’argument clàssic proindependència ha estat el cultural fins fa ben poc, la demanda social només ha esdevingut majoritària quan s’hi ha afegit l’argument econòmic. Hi havia la sensació, abans de la crisi, que la societat catalana no rebutjava més autonomia, ni fins i tot la llibertat completa, però que tampoc no es tractava d’una qüestió urgent. I la urgència només ha aparegut en temps de vaques magres.

En retrospectiva, cal reconèixer que la falta de nervi del moviment per la independència tenia molt a veure amb el seu idealisme, amb la seva defensa d’una realitat cultural que no pot ser sentida amb la mateixa intensitat per la població castellanoparlant. També amb les pors naturals del postfranquisme, és clar. Però faltaven arguments pràctics, urgents. Un d’ells, un de molt important, és l’econòmic, però no és pas l’únic. Un altre que està emergint amb força al costat de l’econòmic és el polític.

estelada

L’argument polític, en una de les seves formes, és el que defensa el periodista Antonio Baños en el seu recent i magnífic llibre La rebel·lió catalana. Baños afirma que “mai, ni un quart d’hora, he estat nacionalista”, de manera que construeix un argumentari per la independència basat en la mena de país que era la Catalunya d’abans del 1714 i la mena de país que podria tornar a ser. Sobre el país que era, ens diu:

Les Corts, les constitucions, els usatges, l’Audiència, la Diputació del General, el Consell de Cent, els braços i, com a cirereta llargament desitjada, el Tribunal de Contrafaccions. Això és el que es va emportar el Felip V dels trons i no unes “llibertats” romàntiques i elegíaques. El que recordem de l’Onze de Setembre és polític, no és ètnic, ni identitariocultural, ni eteri. Els catalans som tan estranys que, en lloc d’adorar un heroi, un guerrer o un sant, tenim devoció per institucions, reglaments i normes. Tenim fe en una religió civil, podríem dir.

Els motius polítics per construir un estat per Catalunya, segons Baños, inclourien la possibilitat de deixar enrere la monarquia borbònica i fundar una república deslliurada del nucli de poder que durant segles ha estat governant Espanya en contra dels mateixos pobles que en formen part. Proposa, doncs, perseguir l’ideal de llibertat amb cordialitat cap als espanyols, animant-los a que d’alguna manera imitin el gest català i amb obertura a la idea federal o confederal, però després de la independència, no abans.

També és l’argument polític, i no l’econòmic ni el cultural, el que es troba al cor del procés constituent impulsat per la Teresa Forcades i l’Arcadi Oliveres. La prova és el llenguatge que fan servir en el seu manifest: democràcia participativa, drets de ciutadania, control democràtic, solidaritat internacional, eliminació de privilegis. Començar de zero per construir una societat més justa, no només per salvar una realitat cultural o per salvar una realitat econòmica.

L’argument cultural-sentimental-nacionalista havia aconseguit mantenir la idea d’una Catalunya lliure fins fa pocs anys, però podríem dir que difícilment permetia superar el llindar del 25% de la població. Quan l’argument econòmic ha estat assumit per àmplies capes de la societat —i, en especial, per la classe mitjana—, s’ha arribat a incorporar més del 50% dels catalans al procés i, amb això, allò que estava latent ha saltat a l’arena pública. Tot i així, els dos arguments tenen limitacions. El primer exigeix una adscripció sentimental que no tothom pot o vol fer. El segon depèn d’una situació variable com la crisi: on quedaria la majoria actual si apareixen els primers brots verds de veritat? L’argument polític, en canvi, té la virtud de proposar una solució a un problema secular que Baños anomena irònicament la LIDE (La Idea De España), idea que no té perspectives de canviar. L’argument polític pot ser assumit fàcilment per l’esquerra (com ja proposen Oliveres i Forcades) i, unit als altres dos, qui sap si permetrà arribar a un 75% i fer que el procés sigui irreversible.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s