Com detenir una marea

Aquests darrers dies hem assistit a l’aparició d’un nou tipus de reacció al procés sobiranista català. Com a fets objectius tenim la destitució del fiscal general de Catalunya i el conflicte més seriós aparegut entre el PSC i el PSOE –amb multes incloses– per motius pràcticament idèntics: tant el PSC com el fiscal Rodríguez Sol han gosat afirmar que s’hauria de poder convocar una consulta legal a Catalunya. En cap dels dos casos es tracta d’independentistes eixelebrats sinó d’unionistes que, a més, no s’amaguen de ser-ho. Aquesta és, justament, la raó per la qual els casos adquireixen més rellevància en la visió espanyola de l’assumpte, perquè, sent dels seus, se’ls pressuposa obediència.

marea

Fernando Ónega ho explicava a La Vanguardia en el cas del PSC dient que “aquest partit ha estat engolit pel nacionalisme” i, en el cas del fiscal, afirmava que “la seva comprensió cap a la consulta es va entendre com l’arribada de la marea sobiranista a l’àmbit de la justícia”. Així, les dues reaccions haurien estat intents de detenir una marea que reclamava el seu “dret a decidir”, dret que des de posicions espanyolistes es considera inexistent però alhora –com va reconèixer el mateix Rubalcaba– molt difícil de rebutjar. La reacció és, doncs, de por, i aquesta ja és una novetat. La mateixa por que porta Rodríguez Ibarra a fer la inevitable comparació amb el nazisme. Segons l’ex president d’Extremadura, els espanyols no sabrien com reaccionar al desafiament català perquè només haurien après a respondre amb les armes, però no des de dins: “Els alemanys sí, perquè Hitler va atacar el sistema des de dins del sistema; i els italians també, perquè Mussolini va atacar el sistema des de dins del sistema. Però nosaltres no sabem com reaccionar”. Com bé diu Vicent Partal a Vilaweb, la comparació amb el nazisme constituiria un delicte en altres països europeus però no a Espanya, i és per això que Ibarra se’n pot aprofitar. Així i tot, les seves paraules donen una idea de l’estat de desconcert en què es troba una part de la societat espanyola davant del procés català. Falta capacitat de reacció civilitzada. Es fan purgues internes i crides a la disciplina. Es fan lleis restrictives amb la vista posada en Catalunya (l’economia, la llengua, la projecció exterior). I no es fa l’únic que podria aturar la marea que ja han començat a témer: algun intent, per molt que sigui tímid i maldestre, d’iniciar una estratègia de seducció.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s