Paco Ibáñez i el factor emocional

Davant el repte de prendre una decisió, una persona racional possiblement faria una llista de pros i contres, demanaria opinions i evitaria deixar-se arrossegar pels sentiments. Una persona emocional, en canvi, encara que intentés seguir aquests passos, acabaria obeint el dictat del cor. Aquesta diferència es pot aplicar a la compra d’un cotxe o d’un pis, però quan la decisió afecta a com es defineix un mateix, fins i tot les persones de comportament més racional tenen dificultats per deixar les emocions a banda. I aquest és precisament el cas pel que fa a la identificació nacional.

Es poden fer llistes de pros i contres sobre la conveniència que un país sigui independent, però descartat el dubte de la viabilitat –perquè tots els països són viables– i deixant de banda els aspectes econòmics, tot el que queda és de naturalesa emocional. De fet, en molts casos, l’emoció és prèvia i les justificacions, fins i tot les que haurien de ser més racionals, hi estan supeditades. Els humans som així: llegim diaris i sintonitzem emisores que reforcen les nostres creences; i la nostra xarxa social –tant la real com la virtual– està formada per persones que pensen, si fa no fa, com nosaltres. Més enllà del fet que el factor econòmic sigui, en teoria, un aspecte que es pot estudiar objectivament, és interessant fixar-se en les percepcions segons els votants dels diferents partits. L’enquesta del CEO d’octubre de 2012 mostrava que el 83% dels votants d’ERC, el 74% dels de CiU i el 54% dels d’ICV creien que el nivell de vida milloraria en una Catalunya  independent enfront d’un 71% dels del PP, un 62% dels de C’s i un 45% dels del PSC que creien que empitjoraria: bloc sobiranista contra bloc unionista. Casualitat? Evidentment, no. Són creences que no responen a factors gaire objectius sinó que estan més aviat guidades pels emocionals.

Tot això no vol dir que el factor econòmic objectivable no pugui ser fonamental en un procés de secessió, ni tampoc que sigui negligible en l’esforç de la metròpoli per continuar controlant les seves colònies. El que vol dir és que, tant en un cas com en l’altre, el poble necessita reaccionar a través de les emocions, fins i tot encara que no sigui conscient que al darrere hi pugui haver raons més materials. El poble i també tots aquells que tradicionalment han estat la veu del poble, com ara els cantautors.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s