El PSC i el fantasma de la independència

Reconeguem que Catalunya té el mèrit d’haver sobreviscut entre dos veïns poderosos. Massa gran per passar desapercebuda com Andorra, però alhora massa petita per poder-se deseixir amb èxit de la força centrípeta dels estats espanyol i francès. Quan el 1813 Catalunya estava annexada a França, el comissari general de la policia francesa enviat a Barcelona va informar a París que els catalans “se senten massa febles per formar tots sols un estat sobirà” i, astutament, observava que “només que els deixin un fantasma d’independència, tota la província quedarà ben aviat pacificada”. El comissari Hubert de Beaumont havia trobat una estratagema que tindria un gran èxit en el futur però no per major glòria de l’imperi francès sinó de l’espanyol.

Departaments de Catalunya 1812

Subdivisió territorial de Catalunya durant el període de 1812-1814 en què va esdevenir una província de l’imperi napoleònic.

Quan Catalunya va tornar a caure dins de l’òrbita espanyola, aquell fantasma d’independència ha estat utilitzat repetidament per mantenir la voluntat catalana sota control. Entre els casos més recents, podem recordar les paraules del príncep Felip de Borbó quan el 1990 va dir que “els catalans seran allò que vulguin ser”, però també el famós apoyaré referit a l’Estatut i pronunciat el 2004 per Zapatero abans d’unes eleccions espanyoles. Que només es tractava de “fantasmes d’independència” s’ha fet evident amb el temps: ni la monarquia accepta la transició que Catalunya ha començat ni el PSOE va recolzar l’Estatut. Tot i així, abans de conèixer-se el desenllaç, les frases van ser ben rebudes, el príncep ovacionat i el candidat a president votat.

És possible que el gir que ha fet la política catalana a partir de l’Onze de Setembre passat tingui molt a veure amb el fet que la gran idea d’Hubert de Beaumont hagi deixat de funcionar. A Zapatero li ha crescut el nas com a Pinotxo i la casa reial espanyola emet comunicats on deixa clar que els catalans ja no poden esdevenir allò que vulguin ser perquè han descobert que certes coses són quimeres. Les promeses que calmaven els catalans ja no funcionen perquè el moment de la veritat, aquell que les promeses havien aconseguit ajornar, ja és aquí. Els fantasmes d’independència, per tant, ja no són possibles com a estratègia dissuasiva: ni el sector catalanista se’ls podria creure ni l’espanyolista els necessita. De fet, els últims que encara poden ser objecte de l’engany que es va empescar Hubert de Beaumont són aquells que s’han trobat a mig camí: el partit se’n diu PSC i el fantasma, federalisme.

Pere Navarro va aconseguir treure de Rubalcaba la paraula “federalisme” en alguna ocasió, és cert, però qui creu en aquesta fórmula pronunciada amb tan poca convicció des d’Espanya? La vicesecretària general del PSOE acaba de dir que el seu partit no donarà suport en cap cas a un referèndum de secessió però, ben mirat, no té el federalisme alguna cosa a veure amb la idea de federació lliure? Quina federació podria ser-ho si es nega als estats constituents la possibilitat de federar-s’hi o no? I hi ha més notes que desafinen en el cant de sirena federalista: com s’arriba a una Constitució que el reconegui? Algú creu que, suposant que el PSOE tingués la voluntat política necessària per fer-ho, es podria convèncer el PP perquè hi anés en la mateixa direcció? La Constitució només es pot modificar amb una majoria qualificada de dos terços de la cambra baixa, fet que, a la pràctica, obliga a posar-se d’acord als dos partits espanyols majoritaris. No hi ha cap possibilitat, doncs, d’una Espanya realment federal i, en canvi, allò que és molt probable —i que ja s’està produint— és la involució autonòmica.

La qüestió és quan caurà l’últim sector que continua sota l’influx del fantasma d’independència. Si el gruix del catalanisme ja no creu en fantasmes, per quant de temps podrà mantenir Pere Navarro la fantasia de la seva existència?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s