L’autoengany del mentider

La premsa espanyola va reaccionar amb una barreja d’incredulitat i sorpresa davant el gir sobiranista que Mas va emprendre després de l’Onze de Setembre i de la negativa de Rajoy al pacte fiscal. Es podrien posar d’exemple uns quants titulars de l’ABC, el Mundo o la Razón, molts talls de tertúlies radiofòniques i alguns kilòmetres de comentaris dels fòrums d’internet, però el comú denominador de la reacció espanyola va consistir a acusar CiU d’electoralisme, de fariseisme o de totes dues coses. Segons aquesta visió, si la manifestació va ser multitudinària –com ho van reconèixer després de rebaixar les xifres de participants–, hauria estat perquè els catalans, coneguts per ser fàcilment manipulables, van ser atrets pels cants de sirena convergents, mentre que la reconversió de CiU al credo independentista seria només pura aparença, una estratègia per aconseguir un millor tracte fiscal o nous traspassos de competències.

Unes setmanes més tard, davant la persistència del problema i la impossibilitat que els manifestants haguessin estat manipulats en qüestió de dies, el ministre espanyol d’educació José Ignacio Wert va fer un pas més en la confecció d’aquesta particular teoria de la conspiració convergent: faria molts anys que, de fet, CiU manipularia la ciutadania catalana mitajançant un rentat de cervell perpetrat a l’escola: es comença fent llegir Crònica de la veritat oculta als nens i s’acaba amb adults que onegen estelades. És així, i només així, que es pot explicar el misteri de la presa dels carrers pels manifestants.

La delegació del govern espanyol a Barcelona convertida en ambaixada durant la històrica manifestació de l’Onze de Setembre de 2012.

Aquí proposem una teoria radicalment diferent. Si Espanya ha tingut dificultats per assimilar el gir sobiranista català és només perquè la seva classe política i periodística s’havia autoenganyat prèviament. Fa molt de temps que es minimitza l’abast de l’independentisme català en els mitjans espanyols, això quan no es donen dades simplement falses. Que la Delegación del Gobierno –rebatejada com a ambaixada espanyola durant la manifestació– donés la xifra de 600.000 manifestants és una forma molt directa de manipular la informació. Que el Telediario de TV1 l’esmentés de passada i cap al final és una forma més subtil, però  igualment efectiva, de manipular la informació. Si en una tertúlia es parlava de l’independentisme, el tertulià més contrari a la idea sempre la considerava –sense xifres, és clar, però amb total convicció– una opció absolutament minoritària. D’aquí, la necessitat de creure en teories de la conspiració quan la realitat es fa evident.

Negar la realitat pot ser una bona estratègia durant un temps, i la mateixa societat catalana estava, fins fa quatre dies, convençuda que l’independentisme era minoritari, fins i tot quan ja no ho era. El problema apareix quan la realitat puja a la superfície, perquè llavors ho fa amb la força de qui es creia feble perquè sempre li havien repetit i, de cop i volta, es fa conscient del seu poder. I, per si això fos poc, també es produeix el procés contrari: qui es creia fort perquè era majoritari, comença a trobar-se desconcertat. En l’era d’internet i les xarxes socials, no és possible amagar la veritat per molt de temps. I en l’occident del segle XXI serà molt difícil evitar que un poble amb consciència de nació no pugui organitzar l’enquesta definitiva: un referèndum per saber amb quines forces es compta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s