Interdependència

A ningú se li ha escapat –ni tan sols a la premsa internacional, i ja no diguem als guionistes del Polònia– que el gir sobiranista del president Mas té l’estranya particularitat d’evitar la paraula independència. Una part dels motius pot provenir de les dificultats amb Unió Democràtica i, en particular, amb el seu president etern Duran i Lleida. Però, almenys de cara a la galeria, Mas també estaria reconeixent el fet que, en ple segle XXI, els països ja no són independents com ho eren fa cent anys. L’ecologia i l’economia són globals, la defensa i la moneda, en el si de l’OTAN i la UE, compartides. Dins de la Unió Europea, fins i tot la llargària i curvatura dels carbassons es decideixen des de Brussel·les. És a dir, mentre Europa avança cap a una unió fiscal i bancària, mentre patim una crisi en què caldria mostrar estabilitat davant dels mercats, el pitjor que es podria fer, seguint la lògica de Mas, seria parlar obertament d’independència.

Possiblement, l’estratègia de Mas també pretèn desactivar el discurs fàcil basat en la idea-força unir i no dividir. En aquest sentit, només cal sentir la cantarella de Rajoy i els seus ministres o llegir el manifest federalista signat a Barcelona:

Pensem que la secessió no és la resposta raonable als problemes de la societat catalana en el marc de les complexitats, interdependències i sobiranies compartides del segle XXI.

El mateix president Mas ho argumenta al final d’aquest video.

El temps dirà si Mas té raó o no, però no és difícil trobar un punt feble a la seva estratègia: l’ambigüitat. No sempre queda clar si Mas aspira a un estat com els altres de la Unió Europea, a un model federal espanyol o a una nació subestatal reconeguda per la UE en la línia de la visió de l’Enric Juliana. Fins i tot, la negativa a parlar d’independència fora de la UE podria representar un desavantatge si l’Estat espanyol sap jugar bé la carta de la por a l’expulsió o aconsegueix forçar la mateixa Unió a admetre que Catalunya en quedaria fora (per jugar després la carta del vet). De cara a l’opinió pública internacional, l’ambigüitat podria no jugar gens a favor de les aspiracions catalanes en un món acostumat a fer servir la paraula independència per referir-se als països que pretenen parlar de tu a tu amb el món. Perquè no era d’això del que parlàvem?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s