Diàleg? Quin diàleg?

La sessió de control celebrada avui al Congrés espanyol ha confirmat –si calia més claredat– la negativa de Rajoy al pacte fiscal. De fet, aquest matí s’han esvaït tants dubtes que el president Mas faria bé d’estalviar-se els diners del pont aeri per demà… si no fos perquè té el mandat del Parlament per anar-hi a negociar o, com a mínim, a mostrar predisposició al diàleg.

Rajoy no ha sorprès ningú. Ha apel·lat a la col·laboració “en aras de un interés general y no de una ideología”. Potser la paraula ideologia sigui una versió millorada de la paraula quimera amb què ahir el borbó es referia a l’independentisme, però encara no han donat amb la paraula correcta perquè l’independentisme no és pas una ideologia sinó un objectiu. Els manifestants de l’Onze de Setembre no tenien una única ideologia, de ben segur que hi havia ecologistes i neoliberals, socialistes i anarquistes, monàrquics i republicans, però dins de la disparitat ideològica, compartien l’objectiu del lema de la manifestació: ‘Catalunya, nou estat d’Europa’. L’independentisme no és una ideologia perquè quan un país accedeix a la independència, tots els independentistes desapareixen com per art de màgia, just al contrari del que passa quan, per exemple, un país es converteix en república o és governat pel socialisme, en què ni els republicans ni els socialistes desapareixen. Rajoy hauria d’entendre que la independència és un objectiu de país, que és majoritari i que, si ho és, és per l’interès general… dels catalans.

Rubalcaba, que segons ell mateix sabia què calia fer per sortir de la crisi i per solucionar el problema català, ha donat a Rajoy un gran consell per solucionar “este tipo de conflictos” És bo, per cert –i dit al marge–, que la solució serveixi per a una categoria general de conflictes i no només per a aquest en particular. La recepta de Rubalcaba es basa, doncs, en el diàleg, que sempre és constructiu, però a més afegeix que aquesta mena de problemes “hay que enfrentarlos desoyendo las voces altas de los separatistas y también los gritos de los separadores”. La pregunta seria, llavors, amb qui aconsella Rubalcaba que dialogui Rajoy. Perquè el conflicte que es va obrir la setmana passada és com donar resposta al gir independentista català que va mobilitzar 1,5 milions de persones, que compta amb més del 50% de suport ciutadà i que ara, en justa correspondència, és defensat pel govern d’Artur Mas. Com es pot resoldre el problema dialogant amb la minoria que no vol la independència? Quina mena de diàleg seria aquest?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s