La independència ja és al centre

Els esdeveniments es precipiten a una velocitat tal que la discussió de l’entrada anterior d’aquest bloc pot semblar prehistòrica. Aleshores parlàvem sobre aquells que dubten de les enquestes que apunten a una majoria de l’independentisme. Ara, però, tenim també tots els que no atorguen cap mena de representativitat a una manifestació que l’11 de setembre va aconseguir aplegar més d’un milió de persones a Barcelona. Aquesta vegada, l’unionisme s’ha superat a si mateix.

Alícia Sánchez-Camacho en persona ha estat capaç de recórrer a una genialitat que algú, algun dia, es va empescar per ridiculitzar alguna manifestació. Volíem creure que aquesta vegada deixaria la demagògia de costat, però no. En la primera entrevista postmani al matí de Catalunya Ràdio –on sembla que sigui tertuliana habitual– va deixar anar la idea genial: hi ha més gent que s’ha quedat a casa. És a dir, s’hi va manifestar un milió i mig de persones, que representa només una cinquena part de la població de Catalunya… ergo, en bona lògica populista popular, les quatre cinquenes parts restants (sis milions) hi estarien en desacord.

Però en l’argument de la líder del PP(C) falla un detall fonamental: confrontar el milió i mig de catalans que es van manifestar amb els sis que no ho van fer no indica absolutament res. La grandària d’una manifestació, en canvi, sense tenir un valor estadístic, té una gran significació. Cap altra idea, cap altre lema tret de Catalunya, nou estat d’Europa no ha convocat mai tanta gent als carrers de Barcelona. Una manifestació no és una eina per conèixer percentatges, és un indicador del pols de les il·lusions col·lectives. Si, en canvi, volem una eina, n’hi ha una de molt bona, la demoscòpia (que ens porta a l’entrada anterior). Posats a fer números, si fem cas de l’últim baròmetre del CEO segons el qual la meitat de la població estaria d’acord amb el lema, els que es van manifestar representaven dues cinquenes parts del total d’independentistes del país. Per què no hi van anar les altres 3/5 parts? Doncs perquè no tothom creu en les manifestacions, perquè no s’hi han pogut desplaçar, perquè tenien altres compromisos, perquè hi ha gent gran que no s’hi veu amb cor, i perquè hi ha gent que pateix fòbia a les multituds.

La crítica més comuna que se n’ha fet, però, s’assembla més al menyspreu i a l’estratègia de l’estruç, com la que va fer TVE en presentar la manifestació al final del telediario i sense donar-li cap rellevància. Estratègia que, després, el govern de Rajoy ha continuat aplicant amb la brillant absència de ministres a l’esmorzar-col·loqui que el president Mas va oferir ahir a Madrid. Per primera vegada a la història, un president català parla clar a Madrid i amb el mateix discurs que a Barcelona. Exposa les raons de Catalunya de manera serena i civilitzada, europea. Amb un petit problema, que a l’altre cantó qui hi havia de ser no hi era. Ara, des del PP, diuen que Mas és el nou Ibarretxe. Però, ben mirat, haurien de vigilar que Rajoy no sigui el Sagasta del segle XXI. El 1898 van perdre Cuba. El 2014 (o abans) poden perdre Catalunya.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s