Desconcertats per una enquesta (o el poder del 51%)

Es diu molt sovint que la democràcia no és –o no hauria de ser– només votar cada quatre anys. Doncs no, els ciutadans votem contínuament i sense saber-ho cada cop que ens fan una enquesta sobre opcions polítiques. Tots sabem que si l’audiència d’una sèrie de televisió baixa dràsticament, és probable que el protagonista passi a millor vida (dins de la ficció, és clar) i, amb ell, la sèrie. Però els polítics i els seus partits també ajusten el seu discurs d’acord amb el pols de la ciutadania. Que apareix un nou moviment (diguem-ne, els indignats)? Doncs hi haurà algun líder que farà seu el discurs corresponent (com va fer Rubalcaba). Que una enquesta diu que un polític és molt valorat? Doncs l’endemà, parlarà amb una autoritat renovada (i quedeu avisats pel que fa a Duran). Que l’enquesta diu que ningú coneix el Primer Secretari d’un cert partit? Doncs, molt probablement, el partit prendrà mesures… tret que tingui pulsions autodestructives (com és el cas del PSC).

Normalment, els partits administren les enquestes sense fer soroll, però de tant en tant hi ha enquestes que els obliguen a posicionar-se a favor o en contra del resultat, com és el cas de l’última del CEO que, per primer cop, anuncia un suport majoritari a la independència. Tanmateix, la mateixa enquesta ha aconseguit una reacció nova i sorprenent: l’acusació d’estar manipulada, com la que va fer El Mundo i va defensar el seu director a Catalunya, Álex Sàlmon.

Però si no cal prendre’s gaire seriosament l’acusació és per dos motius. El primer, que els que la fan són –vés per on– alguns dels contraris més abrandats a la independència del país. El segon, i més important, que els arguments utilitzats per demostrar-ho –i que exposem a continuació– cauen per si sols després d’una mínima reflexió. Les acusacions habituals es basen en la idea que els resultats són contradictoris. Abans que res, deixem clar que la pregunta que provoca rebuig (o incredulitat, segons el cas) és la número 39 de l’última enquesta (realitzada al febrer): “si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?”. Les respostes van ser:

  • “votaria a favor de la independència”, amb un 51%
  • “votaria en contra de la independència”, amb un 21,1%
  • “s’abstindria / no aniria a votar”, amb un altre 21%

On serien les contradiccions? Doncs bé, amb el resultat de dues preguntes que, curiosament, ningú qüestiona:

  • La pregunta 28, que demana si Catalunya hauria de ser “una regió d’Espanya”, “una comunitat autònoma d’Espanya”, “un estat dins una Espanya federal” o “un estat independent”. Els resultats atorguen un 5,7% per a la regió, un 25,4% per a l’autonomia, un 28,7% per a un estat federat a Espanya i, per primer cop, el percentatge més alt, un 34%, per a un estat independent. La “contradicció” vindria de comparar el 34% amb el 51%, o bé el nombre dels que aposten per mantenir-se a Espanya (gairebé el 60%) amb el 51% que votarien a favor de la independència. Així ho han assenyalat, per exemple, Pere Navarro i Álex Sàlmon. Però cal tenir present que a preguntes diferents, la gent contesta coses diferents. La pregunta de la independència és dicotòmica, la 28 és quàdruple, i voler que quadrin els del amb els que creuen que el model ideal per a Catalunya és la independència resulta massa simplista. Hi ha qui no es considera independentista (com el mateix Pujol ha afirmat d’ell mateix) i, tot i així, considera que convindria votar . També hi ha federalistes racionals, és a dir, federalistes que saben que l’única manera d’arribar a cap mena de federació ibèrica és passant abans per l’estació de la independència. Saben que Portugal podria federar-se amb Espanya sota unes bones condicions, a diferència de la Catalunya autònoma. Amb una certa proporció de federalistes que votés per la independència de manera instrumental, les xifres ja quadren sense problemes.
  • La (clàssica) pregunta 31 demana si l’enquestat se sent “només espanyol” (resultat: 4%), “més espanyol que català” (3,5%), “tan espanyol com català” (37,3%), “més català que espanyol” (30,2%) o “només català” (22,7%). El grup majoritari, per tant, és el dels que se senten tan catalans com espanyols. És compatible això amb un desig majoritari de secessió? Alícia Sánchez-Camacho creu que no, però és que potser no se li ha acudit sumar els dos últims valors i comprovar que el 52,9% resultant s’assembla força al 51% de la pregunta dicotòmica. També volem remarcar aquí que els paquistanesos, els marroquins o els romanesos afincats a Catalunya bé deuen tenir sentiments de pertinença duals (i si no els tenen els pares, els tindran els fills) però segurament no se’ls passa pel cap –que se sàpiga– annexar Catalunya al Paquistan, al Marroc ni a Romania. Un es pot sentir d’allà on vulgui, però tothom vol gaudir d’un bon futur.

Resumint: les identitats i les ideologies polítiques estan molt bé, però el 51% de suport al s’ha d’explicar d’acord amb paràmetres més racionals que tenen més a veure amb la percepció d’una millora del benestar, fet que queda reflectit en la pregunta 40, segons la qual el 55,5% de la població creu que el nivell de vida dels catalans milloraria si Catalunya fos un país independent. Si es pot construir un país amb una economia més potent, on no s’ofegui la cultura autòctona alhora que es respecti la pròpia diversitat, tothom voldrà formar-hi part. Els que se senten espanyols podran confiar que la seva llengua i cultura no estaran amenaçades. I els federalistes entendran que una bona federació només es pot aconseguir des de la sobirania, malgrat que una Catalunya independent deixarà de mirar a Ibèria per ampliar horitzons i construir el somni federalista europeu. De fet, tot això ja està començant a passar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s