Doble sorpasso

Simplificant, la situació econòmica és la següent: Europa viu amb l’ai al cor, Espanya és rescatada rep una línia de crèdit i Catalunya va donant les gràcies per les molles que li arriben després de dècades de rescatar ser solidària amb Espanya. La situació lingüística catalana tampoc no és per saltar d’alegria: el català esdevé aragonès oriental a la Franja, un mèrit folklòric per als funcionaris balears i una llengüa d’immersió, entre d’altres llengües, al Principat (el govern, enmig del terratrèmol, diu que res no s’ha mogut i que “tot és on era”, però la realitat el desmenteix sentència rere sentència). És a dir, el govern s’atrintxera per resistir l’atac i mentrestant, des de l’oposició, Pere Navarro acusa Mas de posar en risc la unitat civil de Catalunya.

Enmig d’aquest panorama, no és estrany que s’hagi produït un nou sorpasso en la cursa de fons per la independència del país. Si ja fa un parell d’anys que el ha superat el no –i per tant, el sorpasso principal ja s’havia produït–, els partidaris de la independència han arribat per primer cop a superar la majoria absoluta dels votants. Segons l’última enquesta del CEO*, almenys un de cada dos votants ja votaria . Aquest fet és tan clar que fins i tot l’entenen els redactors d’El Periódico, que afirmen que l’independentisme ja guanyaria un referèndum. Senyors d’El Periódico: l’independentisme fa temps que guanyaria un referèndum perquè una majoria simple ja permetia guanyar un referèndum; el que ha passat ara és una mena de blindatge: encara que els que dubten votessin no en massa (possiblement animats pel seu diari), continuarien guanyant els partidaris del . Les dades d’aquest primer sorpasso són les següents.

El segon sorpasso que s’ha produït és el del model d’estat. Davant de la pregunta de si Catalunya hauria de ser un estat independent, un estat federat a Espanya, una comunitat autònoma o una regió espanyola, la resposta majoritària fins al 2011 era “una comunitat autònoma” i, des de llavors, “un estat dins d’una Espanya federal”. Fins avui. Ara, l’opció “un estat independent” ja és majoritària. No ho és per casualitat: si s’analitzen les dades amb perspectiva, s’observa un increment sostingut des de l’aprovació del nou estatut al Parlament (setembre del 2005) animat –amb tota probabilitat– per la reacció espanyola que acabaria amb la sentència del TC (mitjans del 2010). En els darrers mesos de crisi, probablement s’hi ha d’afegir la percepció de greuge pel que fa al dèficit fiscal amb Espanya.

L’independentisme ja és majoritari en termes absoluts i el seu creixement sembla més ferm que mai. És per això que Pere Navarro o Alícia Sánchez-Camacho s’haurien de preguntar quina és l’opció que posa en risc la unitat civil. La centralitat a Catalunya, amb dades a la mà, ja és la independència.

* Dades provinents de les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió. El d’avui s’incorpora en l’última columna de les taules anteriors. L’enquesta completa, apareguda avui, és aquesta.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s