Dos anys o dos mil·lennis

A Francis Fukuyama i al seu final de la Història se’ls ha negat més de tres vegades però, en aquests moments, de Catalunya estant se’ls pot negar moltes més: tant l’economia com l’autogovern semblen implosionar per moments i l’única seguretat que ens queda, com diu el tòpic, és que tot canvia. Però ara tot canvia a un ritme accelerat.

El “manifest” fundacional d’aquest bloc sembla més vigent del que hauríem pensat en un inici: tant Europa com Catalunya s’estan veient forçades a decidir què volen ser en un futur que ja no es mesura per anys sinó per mesos o setmanes. Si la UE tria la via d’una veritable unió fiscal –amb emissió d’eurobons i un únic banc central–, els problemes que pateixen els estats perifèrics esdevindran problemes menors de forma immediata; si més no, menors en el sentit en què ho són els problemes de l’estat de Califòrnia dins d’uns Estats Units que garanteixen la liquiditat dels seus bancs o les pensions de la seva població. Si es tria, en canvi, l’anar fent amb retocs d’últim minut, l’existència de l’euro tal com el coneixem quedarà amenaçada. I tenint en compte que l’euro és allò que els europeus més valoren d’una UE en hores baixes*, el projecte europeu d’unió política podria quedar molt tocat.

Ni Europa ni Catalunya són països normals. La UE és una unió d’estats amb vocació de confederació. Catalunya és el nucli d’una antiga nació europea amb vocació d’estat. Totes dues vocacions, o projectes, poden reeixir o enfonsar-se definitivament en un període molt curt de temps, però hi ha una diferència fonamental: que la vocació d’estat de Catalunya esdevingui realitat depèn, en gran mesura, de la valentia del partit que governa i, en últim terme, d’un sol home. En un article d’ahir al diari ARA, Joan Ramon Resina diu que seria irònic que Mas acabés perdent el sentit de l’oportunitat per por de les conseqüències. “Irònic i alhora tràgic, perquè, a més d’una desfeta personal, també podria ser l’ensulsiada definitiva de la Catalunya catalana”.

Des d’aquí no tenim respostes, és clar. Però podem pensar en la pregunta que faria un psicòleg davant d’un pacient que tingúes molta por davant d’una situació: “què és el pitjor que podria passar?” Un pacient que, per exemple, tingui por a viatjar sol podria pensar les respostes: es podria sentir desorientat o trist, però quan les respostes van pujant a la consciència, de seguida perden consistència i deixen de veure’s com una amenaça integral. Què és el pitjor que li podria passar a Europa, a Catalunya, si els seus projectes fracassen? Europa ha viscut diverses unions de les quals la Unió Europea només n’és l’última, i en viurà de noves en el futur que corregiran els errors de l’actual. Catalunya ha existit durant mil anys i ha anat adaptant i redefinint el significat de la catalanitat a què feia referència Resina. Fins i tot si es buidés de contingut l’autogovern o si es minoritzés encara més la llengua catalana, comptem amb l’exemple del poble hebreu que, havent-ho perdut tot menys la voluntat de ser, va fer ressuscitar el seu estat i la seva llengua després de dos-mil anys**. Evidentment, seria preferible no haver d’esperar dos mil·lennis, però si la reflexió sobre totes les possibilitats ens ha d’ajudar a perdre la por, serà més fàcil que els dos mil·lenis es redueixin a dos anys i es pugui aprofitar l’escletxa en el temps que, justament, proporciona la crisi.

* Segons el Pew Research Center, els europeus dubten cada vegada més de la construcció europea però aposten per mantenir l’euro.

** Aquests dies s’han posat de relleu els paral·lelismes entre Catalunya i Israel, per exemple, en aquesta entrevista a Alon Bar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s