Abans de la consumació

“Sento que estic buit i necessito omplir-me”, va reflexionar Pep Guardiola després d’anunciar que no renovaria amb el Barça. A Occident entenem la frase de seguida. La ment oriental, en canvi, se’n faria més el càrrec si les sensacions de buidor i plenitud estiguessin intercanviades, com en la història de la tassa buida.

Nan-in, un mestre japonès de l’era Meiji (1868-1912), va rebre la visita d’un professor universitari que va venir a preguntar sobre el Zen. Nan-in li va servir te. Va omplir la tassa del visitant i va continuar abocant-hi el te. El professor va veure com vessava i ja no es va poder contenir. “És plena. No n’hi cap més!”. “Com aquesta tassa”, va dir Nan-in, “estàs ple de les teves opinions i especulacions. Com puc ensenyar-te Zen si abans no buides la teva tassa?”.

Seguint la lògica oriental, si és bo que un individu buidi la seva tassa abans de començar un projecte, no serà també convenient per a una país? La crisi econòmica i nacional en què es troba immersa Catalunya pot ser una excel·lent oportunitat per fer tabula rasa i replantejar tot allò que semblava obvi. Renunciar a estratègies, maneres de funcionar i principis als quals ens hem aferrat durant segles pot semblar dolorós, però també pot ser de gran ajuda. Com diu el capíto XIX del llibre del Dao*,

Si renunciéssim a la nostra saviesa
i ens desféssim dels nostres coneixements,
fóra cent vegades millor per al poble.
Si renunciéssim a la nostra benvolença
i ens desféssim de la nostra justícia
la gent tornaria a ser amable i bondadosa.
Si renunciéssim als nostres enginyosos estratagemes
i ens desféssim de les nostres intrigues pel guany,
no hi hauria lladres ni bergants.

Aquests tres mètodes de governar –:
ideals antics ara són per fer bonic,
però sota aquests noms s’amaga un món més ric:
pura simplicitat i clara integritat
defugen l’egoisme i vencen la maldat.

Si la qüestió és a quines coses haurem de renunciar, el que sembla clar és que una de les primeres hauria de ser, simplement, la por. Els ciutadans, amb campanyes com el #novullpagar, ja donen mostres de començar a perdre-la. Ara caldrà veure si ho fa el govern.

Per acabar, no he volgut desaprofitar una de les millors armes de l’arsenal de saviesa oriental i he gosat preguntar a l’I Ching (o llibre de les mutacions) si Catalunya serà independent aviat. La resposta ha estat –ho podeu creure o no– abans de la consumació, és a dir, l’hexagrama 64 el contingut del qual transcric a sota (la negreta és meva).

64. Wei Chi. Abans de la consumació

Aquest hexagrama assenyala un temps en què la transició del desordre a l’ordre encara no s’ha consumat. La transformació, per cert, ja està preparada, donat que tots els traços del trigrama superior guarden relació amb els del trigrama inferior. Tanmateix, encara no es troben als seus llocs. Mentre que l’hexagrama anterior és semblant a la tardor, que forma la transició de l’estiu a l’hivern, aquest signe presenta una analogia amb la primavera que, partint del període d’estancament de l’hivern, condueix al temps fèrtil de l’estiu. Amb aquesta perspectiva esperançada conclou el Llibre de les Mutacions.

EL DICTÀMEN

Abans de la consumació. Èxit.
Però si la petita guineu,
quan gairebé ha consumat la travessia,
enfonsa la cua en l’aigua,
no hi ha res que sigui propici.

Les circumstàncies són difícils. La tasca és gran i plena de responsabilitat. Es tracta ni més ni menys que de conduir el món per treure’l de la confusió i fer-lo tornar a l’ordre. Tanmateix, és una tasca que promet l’èxit, doncs hi ha una meta capaç de reunir les forces que ara apunten en direccions diferents. Al començament, però, cal procedir amb cautela, com una vella guineu quan camina sobre el gel. La cautela d’una guineu que camina sobre el gel és proverbial a la Xina. Les seves orelles estan alerta constantment del cruixit del gel i tria amb cura els punts més segurs. Una guineu jove que encara no ha adquirit aquesta precaució avança amb audàcia, i llavors pot passar que caigui a l’aigua quan ja gairebé l’ha travessat i se li mulli la cua. En aquest cas, naturalment, tot l’esforç ha estat debades.

De manera semblant, en temps anteriors a la consumació, la reflexió i la cautela constitueixen els prerequisits de l’èxit.

LA IMATGE

El foc és damunt de l’aigua:
la imatge de l’estat anterior a la transició.
Així el noble és cautelós en la discriminació de les coses,
per tal que cadascuna arribi a ocupar el seu lloc.

* Fragment de El llibre del Dao i la Virtut, Laozi, Editorial Càssics del Gall. Traducció de Joan Gelabert.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s