El mot és la cosa

No es pot negar que a mesura que la crisi avança –i si no avança, els seus efectes ho fan a bon ritme– flota més en l’ambient la sensació que aquí està a punt de passar-ne alguna. Cada dia hi ha una nova retallada social o autonòmica que el Govern espanyol anuncia amb un posat de seriositat i constricció. Dues a l’atzar que s’estan cuinant: en l’aspecte social, reduir el sou dels funcionaris mentre estiguin de baixa; en l’autonòmic, eliminar la figura del Síndic de Greuges. En el primer cas, se’ns diu que així es previndrà l’absentisme laboral d’un col·lectiu que pel fet de gaudir de poca popularitat, esdevé un objectiu fàcil. Reduir el sou a qualsevol funcionari que estigui de baixa mèdica es pot comparar a imposar el cànon digital a tothom: paguen justos per pecadors per la senzilla raó que els pecadors són massa difícils d’enxampar. En el segon cas, s’argüeix l’actual duplicació de competències però, és clar, en cap moment han pensat que les competències del Defensor del Pueblo a Catalunya siguin completament assumides pel Síndic. Entre decisions matusseres i centralitzadores, tant l’estat del benestar com el de les autonomies s’esmicolen sota els nostres peus i no podem fer-hi res.

O sí. Hi ha gent que actua, per exemple, dient “no vull pagar” a l’entrada d’una autopista i d’altres proposen –donant exemple– la insubmissió fiscal davant la Hisenda espanyola. Si alguna d’aquestes iniciatives prospera, i prosperar vol dir esdevenir realment massiva, veurem canvis; mentrestant, caldrà esperar el ritme, més lent, de la política. A Convergència li ha costat uns quants anys admetre el terme estat propi entre els seus objectius, que s’havia proposat abans sense èxit, però ara ens trobem que ningú no sap exactament a què es refereix (i possiblement tampoc ho sàpiga la mateixa CDC). Tanmateix, la introducció progressiva de termes ambigus com estat propi o dret a decidir obliga a reflexionar sobre quin ha de ser l’objectiu, o cosa, i quin nom se li ha de donar.

Quin ha de ser el nom de la cosa? Enric Juliana imagina una Catalunya reconeguda com a “nació subestatal” dins de la Unió Europea i Toni Soler suggereix que l’estat nació podria no ser l’única manera d’aconseguir el pack format per presència directa a Brusseles, hisenda pròpia, gestió d’infraestructures, control sobre l’estat del benestar i seleccions esportives. S’ha de reconèixer que Catalunya ha tingut la imaginació suficient per aconseguir algunes fites que semblaven reservades als estats: una semioficialitat del català a la UE, el primer domini a internet de caràcter lingüístico-cultural (el .cat) o l’organització popular de referèndums d’autodeterminació. Però caldria una imaginació inimaginable per aconseguir el pack complet que cita Soler sense ser un estat, tot i que gairebé cadascuna de les competències la detenta alguna nació sense estat; aconseguir-les totes, però, sembla una tasca hercúlia. I la solució de Juliana requeriria alguna cosa més que imaginació perquè qui s’imagina que una Unió Europea dirigida pels estats pugui designar Catalunya com a nació si el TC espanyol gairebé arriba a l’autodestrucció a causa de la presència d’aquest terme en l’Estatut? Allò que a Espanya no s’aprovi, no s’aprovarà a Europa; aquesta és l’amarga lliçó que el catalanisme europeista ha après en les últimes dècades.

Més que mai, ara cal combinar la imaginació amb un bon bany de realitat. A l’article No jugueu amb els mots, Joan Ramon Resina (ARA, 01.05.2012) ens recorda que “els organismes que regulen l’ordre internacional no reconeixen excepcions subestatals” i, com a conseqüència, “cada cop són més els que saben que construir l’estat no adjectivat és l’única reforma que convé a Catalunya”. Les ambigüitats, la imaginació, el peix al cove, el fer com si fóssim estat, les desenes d’estratègies que els catalans han seguit per evitar la desaparició han de donar pas a una de nova i més senzilla, però que requereix valentia: reagrupar-se, fer recompte de forces i invocar l’expressió democràtica del poble. Sense jugar més amb els mots.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s