El país artificial de Montoro

El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, ha volgut aportar avui més arguments en contra de la independència que se sumen al recent discurs de la por de la delegada del govern espanyol a Catalunya (declaracions del ministre a La Vanguardia i a l’ARA). Sap greu dir que no són brillants, però ja que el ministre ha tingut la deferència de venir al terreny dels arguments, els tindrem en compte des de la posició d’avantatge que dóna haver-los sentit moltes vegades. Podem classificar-los en dos grups:

  • Arguments econòmics. Montoro ha dit que “res més lluny de la realitat” que dir que “si fóssim independents, l’assumpte econòmic estaria resolt”. Doncs home, resolt potser no, però cada cop costa més trobar algú a Catalunya que no pensi que ajudaria molt. No falten estudis (com aquest del Cercle Català de Negocis) ni declaracions d’economistes sense el biaix nacionalista de Montoro. En fi, rebla el clau dient que “allò que convé a Euskadi, Canàries, Galícia, Navarra i, en definitiva, a totes les comunitats autònomes d’Espanya és el retorn al creixement econòmic i a la creació d’ocupació. No hi ha cap més fórmula”. Però aquí Montoro, ho sàpiga o no, està d’acord amb l’independentisme: és el desig de tornar al creixement i a la bonança el que l’està fent créixer.
  • Arguments polítics. La “integració europea”, ha dit, xoca amb els “brots nacionalistes” a determinades zones de l’Estat. I continua dient que els nacionalistes catalans i bascos defensen posicions “aïllacionistes” que van “a contracorrent [de] les idees polítiques que marquen el món”. Aquest punt és tot un clàssic, i ja s’ha discutit en aquest bloc en l’entrada Integració o divisió. Però la resposta més curta i ràpida seria dir que una Europa feta a partir de les nacions –grans o petites– funcionaria millor que l’actual, en què alguns estats com Espanya, Bèlgica o el Regne Unit queden paralitzats per eterns debats identitaris; per contra, nacions com Catalunya o Escòcia tenen una vocació europea possiblement superior a la dels estats als quals pertanyen. Montoro podria repetir el mantra següent: per integrar bé, abans cal dividir bé. El ministre i, amb ell, el conjunt del govern espanyol, menysprea les reivindicacions catalanes quan s’hi refereix com a “discursos petits, parcel·lats” i arriba a l’extrem de no entendre res quan diu que “no estem per construir països artificials”. Països artificials? Es deu referir al país del qual és ministre?
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s