Preparar el desafiament

Si fem cas a les declaracions dels polítics i a les anàlisis dels periodistes, pot semblar que Catalunya travessa aquests dies una mena de porta en l’espaitemps que condueix a l’abril del 1931 i que fa que, per un moment, no sapiguem si el President Mas és en Francesc Macià en persona. Això sí, no es parla de República Catalana ni s’espera cap parlament solemne al balcó de la Generalitat, però a canvi se sent parlar de xocs de trens, de naus que van a Ítaca, de desafiaments i de trencaments. El llenguatge, que en boca dels dirigents de CiU ha estat sempre moderat i ambigu, comença a agafar consistència, i això té el perill que els periodistes s’ho creguin, que la ciutadania s’ho cregui.

Aquí teniu quatre breus cites d’articles apareguts al diari ARA els últims dies. Si Macià les pogués llegir, el to èpic no li resultaria aliè.

ARA, 20.04.2012. El reagrupament. David Miró, subdirector de política.

Toca fer recompte de les forces per afrontar el xoc. Toca reagrupar-se, mirar-se als ulls i fer el cor fort. Amb qui es pot comptar, president? Qui el seguirà quan doni l’ordre? El coronel Junqueras ha dit que sí. Algú més?

ARA, 21.04.2012. La tempesta perfecta. Ferran Casas, cap de política.

[…] paradoxes de la vida, si no fem els deures el dia menys pensat entrarà a palau una brigada de funcionaris del ministeri d’Hisenda a dir-nos quants hospitals hem de tancar i quants funcionaris hem d’acomiadar (dels nostres, esclar, perquè als seus no els han tocat un pèl). I, a més a Rajoy li donen un diploma a Brussel·les. Però Espanya, que sense Catalunya estaria com Portugal, corre el risc que tot plegat sigui la tempesta perfecta que aboqui Mas a passar a l’acció.

ARA, 22.04.2012. Entrevista a Francesc Homs.

El PP ha entrat en el debat econòmic sobre la independència de Catalunya. Diu que ens empobriríem.
Això inaugura la campanya d’intoxicació. Estem a les portes d’una situació nova en què s’intueix que aquesta vegada Catalunya no es resignarà. És evident que no enviaran els tancs. Per tant, és de preveure que hi hagi una fase inicial de confusió, d’intoxicació, de generar por a la ciutadania. Això ja ha començat.

ARA, 23.04.2012. Fermesa és preparar el desafiament. Joan M. Tresserras.

Si el president de Catalunya o qui el representi negocia posant condicions i amenaçant amb un trencament institucional, ha de ser creïble. Ha de ser veritat. Hi ha d’haver la voluntat però també l’oportunitat. L’amenaça no pot ser verbal. Ha de ser real. La nova agència tributària, per exemple, ha d’estar a punt per treballar l’endemà mateix. I les aliances i garanties per afrontar un període d’emergència, també. Tothom ho ha de saber. L’altre país possible ja ha d’estar en marxa. La gent més necessitada no pot perdre la partida. La democràcia autèntica ha de fer la resta.

Advertisements

2 Comments

  1. Em referia a que CiU, aquest cop, no pot limitar-se a gesticular i amenaçar; si ha dit que farà l’agència tributària pròpia, tant si Madrid vol com si no, ha de tenir la valentia de fer-la. Si és conseqüent, esperança també, és clar.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s