La transició nacional i la premsa estrangera

És normal que la premsa internacional parli més del procés independentista escocès que del català. Escòcia, potser gràcies a la seva pertinença a l’òrbina anglosaxona, és coneguda arreu i s’accepta amb naturalitat que s’anomeni país o nació, malgrat que els escocesos, com els catalans, no disposin d’estat propi. Mentre el debat independentista sobre Escòcia fa anys que està normalitzat, l’independentisme català ha hagut de passar èpoques de semiclandestinitat en què eren possibles detencions preventives injustificades, com les ordenades pel jutge Garzón poc abans de les Olimpíades; d’això només fa vint anys.

Però l’independentisme ha canviat en poc temps. Té més arguments i més base social, té menys por i més pressa. No costa gaire trobar algunes causes concretes que expliquen aquest canvi:

  • la fàbrica d’independentistes anomenada Aznar (en 2a legislatura),
  • el fracàs de l’OPA de Gas Natural sobre Endesa (recordem aquell “antes alemana que catalana”) i, amb ell, de l’expansió financera de Catalunya a Espanya,
  • el fracàs del nou Estatut, de l’Espanya plural de Zapatero i, en resum, del somni federalista amb Espanya,
  • la fi d’ETA que era, admetem-ho, la gran coartada per criminalitzar els “nacionalismes perifèrics” i, last but not least,
  • una crisi econòmica sense precedents en la memòria de la majoria de catalans que ha desvetllat una consciència creixent d’espoli econòmic.

Qui sap si caldria afegir a la llista el desprestigi de la monarquia però el cas és que, fins fa molt poc, alguns encara se’n reien de les enquestes que apuntaven a un augment de l’independentisme. En una tertúlia radiofònica podia aparèixer algú assegurant que els que hi donaven suport mai havien superat el 15%, i podia dir-ho mentre totes les enquestes ja apuntaven a un mínim d’un 40% de suport en contra d’un percentatge baix de detractors, en cap cas superior al 30%. També és sabut, per les mateixes enquestes, que els independentistes no són prou conscients de tenir la majoria i, per tant, alguns es podien creure el tertulià de torn. Ara tot això està canviant molt de pressa. Un gran senyal és que el PP ha passat de no dir res sobre el tema a donar arguments, encara que siguin molt discutibles o continguin amenaces velades (en aquest mateix bloc: Llanos de Luna i el discurs de la por). I la premsa europea en parla.

Els diaris espanyols analitzen el tema basculant entre el sentimentalisme (ABC), l’alarma i el victimisme (ABC, La Razón). En canvi, un diari francès com Libération fa un tractament desapasionat i força informat, i un de britànic com The Guardian enllaça el mapa següent obra del dissenyador gràfic búlgar Yanko Tsvetkoven (que, per cert, s’ha queixat al seu bloc del provincianisme d’El Mundo). Tot i que el nostre país hi apareix com a Catalan Empire, el fet de ser al mapa vol dir que està d’actualitat. Com s’acostuma a dir, és bo que se’n parli encara que sigui malament. O en clau d’humor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s