Un estat, dos mercats

Que Espanya no és Bèlgica i Catalunya no és Flandes no cal que ens ho recordin. A Bèlgica, les rentadores bilingües ens fan pensar en aquell nord enllà d’Espriu on diuen que la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. A Espanya, com a molt, trobem un bilingüisme castellà-portuguès que no té tant a veure amb les llengües que s’hi parlen sinó amb la lògica d’un estat, una llengua, una cultura. Bèlgica té dos mercats tan autònoms –alguns dirien que massa– que el dia que, à la Orson Welles, es va anunciar als mitjans valons que Flandes havia declarat la independència, molta gent va trigar a saber que no era veritat simplement perquè els mass media formen dos mons, el való i el flamenc, desconnectats entre ells. Només calia sintonitzar la televisió valona per reconèixer la normalitat de cada dia, però molta gent no  va pensar en una solució tan senzilla. A Espanya, en canvi, hi ha uns mitjans estatals consumits a tot el territori i un únic mercat. O no? Doncs sembla ser que darrerament hi ha símptomes de mala salut en el mercat únic espanyol. Si hem de posar nom al fenòmen, podríem dir que es tracta de la famosa desafecció portada al terreny comercial. Citaré dos exemples.

El primer és de fa un parell de mesos, quan l’editorial Destino va publicar la versió castellana d’El llibre i la rosa de Geronimo Stilton i, per art de màgia, els símbols catalans com la senyera de les parades de llibres o la rosa del títol havien desaparegut. Des de Destino es va justificar la decisió dient que l’aventura del ratolí Geronimo pot ser llegida a tot el món i que “no és un fullet turístic” (notícia al diari ARA). El problema de l’explicació de l’editorial és que la història del llibre transcorre a Catalunya, de manera que l’eliminació dels símbols resulta irreal i artificial per a qualsevol que hagi viscut un dia de Sant Jordi en terres catalanes. La raó de debò és una altra i té a veure amb el desig d’incrementar el nombre de vendes del llibre. Es podria dir que el problema no és de l’editorial sinó de l’anticatalanisme present a la societat espanyola, però els fets són els que són.

El segon exemple té a veure amb una campanya que acaba d’engegar McDonald’s sobre l’ampliació de l’horari dels seus restaurants, per alegria de molts. El cas és que el disseny de l’anunci destinat a Catalunya té una subtil diferència amb el de la resta de l’Estat, a banda de la llengua en què està redactat. El text que es llegeix fora de Catalunya diu “En España, volver antes de las 3 no es salir. Es ir a cenar” mentre que al català es llegeix “Aquí, tornar abans de les 3 no és sortir. És anar a sopar”. El motiu de la diferència és evident, l’estudi de mercat possiblement ha recomanat eliminar la paraula “Espanya” si McDonald’s no vol comprometre l’èxit de la iniciativa a Catalunya. A diferents mitjans espanyols on es defensa el concepte de nació espanyola (com ara La Gaceta d’Intereconomía) s’ha criticat la decisió i en d’altres s’arriba a proposar… sí, com no, el boicot a la cadena d’hamburgueseries. Però aquests mitjans obliden que si la cadena rutlla és perquè aplica criteris d’eficiència, productivitat i màrqueting (més que ningú i en detriment d’alguna altra cosa, però això és una altra història) i que la seva funció no és defensar cap suposada nació. En qualsevol cas, el lema seria que el negoci és el negoci, tant si es tracta de llibres com d’hamburgueses.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s