Llanos de Luna i el discurs de la por

María de los Llanos de Luna

María de los Llanos de Luna, delegada del govern espanyol a Catalunya

La delegada del govern espanyol a Catalanya ha parlat sobre la independència del país on l’han enviat, i això és bo (notícia a La Vanguardia). Tota opinió és respectable i María de los Llanos de Luna creu que “una Catalunya independent seria un dels països més pobres d’Europa”. És cert que el que diu és contrari a la percepció majoritària del país, però no seria el primer cop que la majoria s’equivoca. O no es creia durant la fosca Edat Mitjana que la Terra era plana? O, avui dia, no hi ha molts americans convençuts que l’evolució és una pantomima? És per això que el més interessant del cas és que la delegada espanyola hagi donat arguments. Una hipotètica declaració d’independència seria alegria d’un dia perquè, en primer lloc, implicaria la sortida de la Unió Europea (punt 1), ja que els tractats comunitaris no preveuen que un territori d’un estat membre que se separi segueixi formant part del “club europeu”. Així doncs, Catalunya hauria de sol·licitar l’ingrés a la UE i, “en el millor dels casos, si ningú la vetés” (s’ha de reconèixer l’elegància de la delegada en no esmentar ningú en concret), trigaria “uns cinc anys” a finalitzar els tràmits d’adhesió. Durant aquest període, afegeix, “qualsevol producte català hauria de pagar aranzels” (punt 2) per vendre als països membres de la UE, i això provocaria “increments d’un 40% dels preus”. D’aquí a l’apocalipsi econòmic només hi hauria un pas.

No és el primer cop que des del govern espanyol es recorre al fantasma de l’expulsió de la Unió Europea per desincentivar veleïtats sobiranistes. El problema d’aquesta línia argumental és que forma part del discurs de la por, no del de la raó. És a dir, el mateix discurs que abans apel·lava al paper de les forces armades per garantir la unitat de l’Estat (en aplicació de l’article 8 de la constitució) ara recorre al fred, desempar i pobresa que regnen fora de la Unió Europea. És una evolució positiva del discurs, sens dubte, però com abans, l’important és no deixar-se impressionar. Ara, almenys, el nivell d’amenaça ha minvat passant d’un atac militar a un veto per entrar a la UE, i la discussió és possible perquè s’ha passat al terreny dels arguments. I d’arguments, en tenim uns quants: som-hi, doncs!

Pel que fa al primer punt de la delegada podem recordar els arguments que ja hem donat recentment en aquest mateix bloc, però afegirem dues reflexions molt pertinents que fan els periodistes Ferran Casas i Joan Rusiñol al llibre Començar de nou:

Ningú, ni tan sols pensant en el cas de Groenlàndia no garanteix tampoc a Espanya que si Catalunya o Euskadi se’n separen, un tercer estat pugui demanar que els espanyols surtin també de la Unió per haver canviat la seva configuració territorial i la seva economia. La Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats, del 1969 però vigent des del 1980, preveu a més que en cas de secessió el nou estat pot decidir si hereta o no els drets i deures subscrits pel seu exestat.

Si la sortida a l’infern exterior de la Unió Europea no és tan evident com la pinta Llanos de Luna, el segon punt que hem assenyalat (el pagament d’uns arazels del 40%) és, simplement, fora de lloc. Segurament cal recordar a la delegada que els Acords de Schengen, que permeten la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers, inclouen la majoria dels estats de la UE a més d’Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein. Cap d’aquests quatre països pertany a la UE i, en particular, Suïssa, amb una població comparable a la catalana, és la segona economia més competitiva del món*. Preveient la resposta de la delegada del govern espanyol en el sentit que la independència abocaria Catalunya a sortir també de la zona Schengen, podem respondre que, de nou, la Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats, si no garantís la permanència en la UE, sí que garanteix de manera molt clara el dret de Catalunya a heretar del seu exestat l’adhesió als Tractats de Schengen. Però en cas que algun estat, per algun motiu, vetés la continuïtat de Catalunya a Shengen (si és que això fos possible), res impediria l’establiment de tractats bilaterals.

Ara, ben mirat, haver de respondre als vaticinis apocalíptics de Llanos de Luna té el seu component kafkià. Si la Unió Europea com a tal (i no els seus estats per separat) ha firmat un acord de lliure comerç amb el Marroc, qui s’imagina que es pugui negar un acord similar amb Catalunya?

Acords de lliure comerç de la Unió Europea (FTA: Free Trade Agreements)

* Veure: World Economic Forum – Global Competitiveness Report

Anuncis

One Comment

  1. És clar, què es creu que som tan desgraciats que no ens voldrà ningú? Com si fossim apestats !!! Vaja amb la Llanos de Luna… quina colla.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s