Independència? Separatisme? Ampliació interna!

Hi ha un argument unionista* a Espanya que ha fet una certa fortuna: un futur estat català podria quedar fora de la Unió Europea. S’acostumen a esgrimir motius legalistes (tot i que no hi ha legislació comunitària sobre el tema) però, si no convencen, sempre queda un últim recurs argumental: Espanya ja s’encarregaria de vetar l’accés de Catalunya a la UE. I la política exterior espanyola confirma l’amenaça de veto. En primer lloc, perquè Espanya és un dels pocs membres de la UE que no han reconegut Kosovo i tot sembla indicar que hi ha inquietud pel que pugui passar el 2014 a Escòcia. Almenys, això recollia el diari anglès The Independent, que el 22 de gener passat publicava que el govern espanyol havia assegurat al britànic que, en cas que Escòcia accedís a la independència, en vetaria l’entrada a la Unió. És a dir, al marge del fet que el Regne Unit, fent ús d’un sentit de la democràcia a anys llum de l’espanyol, accepti la celebració del referèndum escocès, i al marge de la voluntat i de l’europeisme dels escocesos, Espanya vetaria l’entrada d’Escòcia a la UE. S’ha de dir que el ministre d’exteriors García-Margallo va negar haver pressionat el govern britànic en aquest sentit però, alhora, va voler deixar clar que el cas escocès no tindria res a veure amb el català o el basc. I és cert que un flabiol no té molt a veure amb una gaita escocesa, ni un kilt** amb una barretina però, en un hipotètic procés d’independència, hi hauria un paral·lelisme innegable: en tots dos casos, es formaria un nou estat provinent d’un estat membre de la UE i, donat que no hi ha legislació al respecte, seria estrany que un dels casos no servís de precedent legal per a l’altre.

Les preguntes que es poden fer sobre una possible independència de Catalunya, Escòcia, Euskadi o Flandes són clarament comunes:

  • Per què s’hauria de considerar que la divisió d’un estat de la UE en dos o més estats deixaria alguns d’ells dins de la Unió i d’altres fora? És a dir, si una Catalunya independent ha de demanar l’ingrés a la UE, el que quedi d’Espanya també es trobaria en la mateixa situació.
  • Què justificaria decidir que milions de persones perdin la seva ciutadania europea?
  • Per quin motiu hauria d’abandonar l’euro una comunitat com Catalunya o Flandes que ja es considera que compleix els requisits per pertànyer a la UE i on fa anys que circula la moneda comuna?

Hi ha pocs dubtes sobre el fet que la UE acceptaria l’adhesió gairebé automàtica dels nous països producte de la secessió d’algun estat membre. Denegar-los l’accés només es veuria com una mena de càstig que no beneficiaria ningú. De tota manera, per sortir de dubtes, l’any 2010 va aparèixer un estudi sobre la qüestió que la Fundació Josep Irla va encarregar a quatre professors de dret constitucional. La conclusió de l’estudi és que tots els estats resultants d’un procés de secessió (en el cas català, Catalunya, d’una banda i Espanya, de l’altra) haurien de ser reconeguts com a estats successors i se’ls aplicaria un règim polític transitori seguit d’un de definitiu.

Reagrupament Independentista no ha volgut esperar al dia de la declaració de la independència. El primer dia hàbil per presentar una Iniciativa Ciutadana Europea***, l’1 d’abril passat a les 00:00 hores, Reagrupament n’ha promoguda una per tal que la UE estableixi la legislació del reconeixement de la successió com a membre de la Unió d’un nou estat sorgit de la secessió democràtica d’un altre estat membre.

Al mateix temps que s’està perdent la por a la llibertat nacional també s’està renovant el lèxic sobiranista. S’ha passat de l’antic separatisme –de connotacions negatives– a un independentisme que necessita les crosses del dret a decidir, l’estat propi o la sobirania i, cada cop més, a un independentisme sense complexos. Dins d’aquest poti-poti, mirar-s’ho des de la perspectiva europea i dir-ne ampliació interna té la seva utilitat: la idea d’ampliació de la UE –tant si és externa com interna– té una càrrega semàntica positiva però, a més, treu ferro a un procés d’independència, que passa de ser un fet possiblement dramàtic a una simple reestructuració –gairebé burocràtica– de les fronteres internes de la Unió Europea.

___________________________

* unionista: terme usat a Irlanda del Nord com a antònim d’independentista; en el cas català, partidari de la continuïtat de la Catalunya autònoma dins de l’estat espanyol.

** kilt: faldilla tradicional que porten els homes a Escòcia; actualment, només en ocasions especials com casaments o gales.

*** Iniciativa Ciutadana Europea: l’equivalent europeu d’una ILP (iniciativa legislativa popular).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s