El Quixot viatja en AVE

La política té a veure amb establir prioritats i amb dissenyar estratègies. Dretes i esquerres poden compartir un mateix objectiu, com ara treure un país de la crisi, però els camins que proposaran seran diferents, i és per això que hi ha un ventall d’opcions polítiques. Segurament, la gravetat de la crisi explica en part l’estranya unanimitat que hi ha ara a Europa pel que fa no només als objectius sinó al camí a seguir, però això podria canviar tan aviat com el govern francès o l’alemany canviï de signe polític. Si l’eix franco-alemany deixés de defensar les polítiques d’austeritat de manera monolítica, es donaria una oportunitat al creixement a curt termini i el sud respiraria alleujat. El que a Europa no es faria en cap cas –tant se val la tendència dels governs– és endegar, per exemple, obres costoses que no siguin prou rendibles. Tant les dretes com les esquerres europees estarien d’acord a no iniciar obres faraòniques a curt o mig termini. No enviarien una missió tripulada a Mart ni triplicarien el pressupost militar, però tampoc construirien línies de tren d’alta velocitat ni corredors ferroviaris que no es poguessin permetre. La paraula clau és rendibilitat.

Hi ha una anècdota coneguda sobre la rendibilitat de les infraestructures. El 2009, el Secretari de Transports dels Estats Units, Ray LaHood, va visitar Espanya per invitació del Ministeri de Foment. Sembla ser que li va agradar el funcionament de les instal·lacions de l’AVE però quan va revisar els costos d’instal·lació i manteniment, va dir “vostès són molt rics!”, i va afegir “nosaltres no ens ho podem pemetre”. I això ho va dir un representant del país més ric i poderós del planeta. El cas és que, amb poques excepcions, els països planifiquen les grans obres tenint en compte els seus costos: no es fan aeroports decoratius, no es fan trens d’alta velocitat que no són rendibles, no es forada una serralada per fer-hi passar un corredor ferroviari si per pagar-ne els costos cal endeutar-se fins les celles i, a més, el país es troba en situació de fallida tècnica. No repetiré aquí els arguments que es poden trobar  en la (molt recomanable) tertúlia d’avui d’El matí de Catalunya Ràdio ni la informació que dóna la premsa (per exemple, El Punt Avui o El País) i només m’afegiré al desconcert que molts catalans i valencians (i americans com LaHood!) tenim davant del fet que el disseny de les infraestructures a Espanya obeeixi a raons ideològiques i no econòmiques. Simplificant, s’ha canviat el “antes roja que rota” per un “antes pobre que rota”. Potser Espanya està condemnada a repetir les seves tasques quixotesques, potser no pot abandonar el seu menyspreu pels diners ni la defensa de les seves idees. Però quan les idees porten a la ruïna, cal revisar-les perquè potser és un senyal que qui les defensa està perdent l’oremus.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s