La utilitat del que és inútil

Catalunya viu una època de gestos sobiranistes. El que va ser-ne president i mestre de l’ambigüitat durant vint-i-tres anys acaba d’abjurar la Constitució espanyola i dia a dia augmenten els ajuntaments que se’n declaren moralment exclosos. El president actual afirma davant la premsa estrangera que el país podria arribar a plantejar-se la via independentista. S’enretiren banderes espanyoles dels ajuntaments i, quan es restitueixen per imperatiu legal, aleshores són cremades per desconeguts. Si ja no és notícia la reivindicació d’un distintiu català en els vehicles o de les seleccions esportives pròpies és només perquè falta l’espurna que reobri el debat, però és evident que es respira en l’ambient una necessitat renovada de gestos simbòlics. Ara bé, tot i que els símbols són importants, podria ser que el catalanisme estigués perdent energia amb comptagotes mentre persegueix un fals objectiu.

S’ha dit que als catalans ens perd l’estètica. I l’absència d’una bandera que, legalment, hauria d’estar present en un balcó pertany al terreny de l’estètica o, si es vol, dels desitjos. És el camp de joc de qui no gosa jugar en el terreny dels fets, com ho és qualsevol declaració sobre la simpatia o antipatia que es pugui tenir per la Constitució, que no passa de ser un gest. L’absència de la bandera britànica, en canvi, als parlaments d’Irlanda, Estats Units o India pertany al terreny de la realitat, la de les nacions que es van saber guanyar la seva sobirania. Que una parella decideixi no pagar impostos a l’Estat també pertany al terreny dels fets. I la diferència entre símbols i fets és la següent: si tres-cents municipis declaren solemnement que la Constitució espanyola no va amb ells, pot passar que algú, en algun lloc, faci quatre escarafalls, però si tres-centes persones, de manera conscient, paguen impostos al Govern català en lloc de fer-ho al Ministeri d’Hisenda espanyol, els escarafalls es convertiran en descàrregues d’adrenalina al Govern espanyol. L’esquerda que obriria la insubmissió fiscal de només uns centenars de persones es consideraria un perill ben real per a l’Estat.

És cert que els únics que neguen que els símbols siguin importants són aquells que els controlen. S’han criticat molt sovint les demandes catalanes en el terreny simbòlic adduint que no és “allò que preocupa a la gent”. Suposadament, “la gent” només voldria prosperitat i seguretat, quan tothom sap que no hi ha res que motivi tant com el gran símbol que representa un Barça-Madrid. Els símbols poden ser molt poderosos, com ho van ser les manifestacions i les vagues de fam que Gandhi va fer per reclamar la independència del seu país. Però si l’Índia es va alliberar del domini britànic, no va ser només a causa d’actes purament simbòlics: van ser els símbols associats a la desobediència civil. I va ser, sobretot, la marxa de la sal, en la qual un sol gest simbòlic de Gandhi –ajupir-se per recollir sal de la platja desafiant la prohibició anglesa– va provocar una onada de gestos similars. Però no ens enganyem, eren gestos lligats a una acció contundent: l’impagament d’un impost. A l’origen de l’Índia moderna, hi va haver la sal. Al dels Estats Units, el te. I en tots dos casos, un desacatament que va molt més enllà dels símbols.

Potser hauríem de vigilar que els símbols no esdevinguin fantasies que impedeixin valorar la realitat. Si som prou tossuts, és possible que aconseguim –legalment o no– que a tots els ajuntaments catalans només onegi la senyera. Però recordem que tothom, des de particulars fins a administracions, tributem els impostos a l’Estat espanyol. Si un acte d’estètica com aquest ens ha de conduir a l’acció, benvingut sigui, però si no, potser caldria esmerçar el temps i les forces en accions més productives.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s