Els motius de la ministra

L’any passat, la Comissió Europea va acceptar finançar una sèrie de corredors ferroviaris a la península ibèrica a través de dues connexions amb la xarxa europea: una a través de Catalunya i una altra a través del País Basc. La connexió central, demanada pel govern espanyol, es va rebutjar per costosa i irreal. El dia 15 d’aquest mes, però, la ministra espanyola de Foment, Anna Pastor, va anunciar que reactivaria el projecte del corredor central amb l’esperança que Europa l’acabi de veure amb bons ulls. El govern de la Generalitat, a través del conseller Lluís Recoder, ja ha expressat la seva oposició al “cafè per a tothom” ferroviari, ha titllat l’obra de “faraònica” i s’ha mostrat confiat que Europa no ho entendrà. I ben mirat, des de la conjuntura actual de retallades a tort i a dret, és una decisió que costa d’entendre. L’argumentari d’Anna Pastor, dient-ho de manera suau, es pot qualificar de fluix, molt fluix: “totes les comunitats autònomes mereixen el mateix”, cal evitar una “Espanya asimètrica”, “l’Espanya central també existeix”, etc, etc. Per entendre per què les declaracions són fluixes, convé recordar que la funció principal dels corredors és el transport de mercaderies des la zona de càrrega (ports) fins la destinació (grans nuclis de distribució europeus), no passejar-les pertot arreu perquè ningú se senti discriminat. No es tracta de satisfer tothom, en aquest cas, es tracta de crear un o dos eixos estratègics de distribució de mercaderies.

Fa dos mil anys, el volum de comerç al mediterrani superava amb escreix el comerç del nord, i no era casualitat que les potències de l’època –Grècia o Roma– estiguessin ubicades al sud. Ara, ja fa uns segles que estem acostumats al fet que el nord d’Europa sigui més ric que el sud, però això també és conseqüència dels fluxos comercials. L’eix principal de comerç al s. XX ha estat el que anava entre l’Amèrica del Nord i el nord d’Europa, i el paper dels corredors ferroviaris flamencs, holandesos i alemanys ha estat crucial per assegurar la supremacia del nord. Però els eixos comercials estan canviant i cada cop té més importància el comerç no amb el Far West sinó amb el Far East, principalment Xina i Índia. Joan Amorós, president de FERRMED, posa l’exemple següent: una mercaderia que arriba de la Xina amb destinació a Frankfurt ha de fer la volta per l’Atlàntic per arribar als ports del nord, però el corredor mediterrani permetria descarregar-la al port de València o al de Barcelona i arribar quatre o cinc dies abans. Els fluxos canviarien i el sud sortiria beneficiat. Tot el sud, i és per això que el cafè per a tothom, en aquest cas, no té cap sentit. Vicent Partal ho analitza en aquest video a VilaWeb.

Entre les entranyables tradicions espanyoles, hi ha la de construir infraestructures seguint criteris político-ideològics en lloc d’econòmics però, en aquests temps de crisi, em resisteixo a creure que el govern espanyol es vulgui mantenir tan fidel a la tradició. S’han apuntat altres motius, i podrien no ser descabellats. Foradar els Pirineus per Aragó pot ser una obra faraònica, com ha dit Recoder, però seria la manera d’assegurar que els trens espanyols que van i venen d’Europa no depenen de la connexió catalana ni de la basca. Els serveis d’intel·ligència espanyols funcionen i estan al servei del govern de torn, com vam poder veure quan l’entrevista de Carod-Rovira amb ETA es va esbombar en el moment oportú. Ja sigui el CNI (el Centro Nacional de Inteligencia), ja sigui la FAES (el think tank d’Aznar) o el mateix Rajoy, algú pot haver arribat a la conclusió que el corredor central és estratègic per a un futur incert en una Espanya retallada… territorialment. Algú pot haver alertat el govern de Rajoy de la possibilitat real d’un procés d’independència en les dues “províncies rebels” (Catalunya i Euskadi) que, gràcies a la UE, han de tenir la clau de la connexió amb Europa. A Twitter es comenta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s