Tricornis i maltractaments al s. XXI

La setmana passada va aparèixer una notícia referent a l’aeroport del Prat que no es referia a cap companyia aèria en fallida sinó a l’agressió a un ciutadà per part d’un agent de la Guàrdia Civil pel fet d’haver-s’hi adreçat en català. El denunciant té 27 anys, és advocat i viatja a Madrid un cop per setmana per assistir al màster que hi estudia –aquests detalls no són aliens al desenllaç de la història–. Segons el seu relat, i tot just en passar per segona vegada per l’arc de seguretat, l’agent se li van acostar i li va preguntar –en castellà– si tenia algun problema, a la quan cosa l’advocat va contestar –en català– que no passava res. La resposta de l’agent hauria estat “caballero, hábleme usted en espanyol”, però l’advocat s’hi hauria negat “per la manera en què m’ho va demanar”. A partir d’aquí, ja hauria begut oli. La discussió va pujar de to fins que l’agent li dir “tu este vuelo no lo cojes” i se’l va emportar.

Sempre segons la versió de l’advocat, l’agent el va fer passar a una sala amb només una taula i una cadira on, amb un segon guàrdia, el van fer descalçar i treure’s la jaqueta. Tot seguit, li haurien pegat un cop fort a la cuixa que l’hauria fet caure. Després, l’haurien tirat a la cadira per colpejar-lo amb la mà estesa (de manera que no quedessin marques) mentre li cridaven “polaco de mierda” i “habla ahora en castellano si tienes cojones”. L’advocat va passar a parlar en castellà, però ja era massa tard. Afortunadament, va aconseguir els números de placa i està tramitant la denúncia.

Disculpeu si m’estalvio alguns detalls, que es poden trobar fàcilment a la premsa (Ara, Avui, Vilaweb). El que volia destacar aquí és la reacció del govern espanyol. En primer lloc, la resposta de la delegació del govern a Barcelona davant la protesta de sis polítics catalans va ser, simplement, barrar-los el pas amb un funcionari i… un guàrdia civil! Diàleg zero. Però, al meu parer, el pitjor de tot són les declaracions del ministre de l’interior, Jorge Fernández Díaz que, sense pensar-s’ho dos cops, ha negat que la Guàrdia Civil maltractés l’advocat per parlar català i ha acusat el lletrat de “faltar a la veritat absolutament”. Arguments? Que la Guàrdia Civil es mereix tota la credibilitat.

El senyor Fernández Díaz, que deu ser una persona honorable –com també ho era Brutus–, deu saber que qualsevol força de seguretat es mereix tota la credibilitat, però fins a un cert punt, i aquest punt és el moment en que es demostren els fets. En el cas de l’advocat, hi ha un informe mèdic i, si s’arriba a investigar, hi haurà un video amb unes escenes que mostraran o bé uns maltractaments o bé una afable conversa. En el cas dels aldarulls racials de Los Angeles (que justament vaig viure des d’Estats Units el 1992), la prova de la brutalitat policial contra Glen “Rodney” King va ser, precisament, un video. Fins aleshores, no cal dir-ho, la policia mereixia tota la credibilitat. En els casos esdevinguts a la comissaria de Les Corts dels Mossos d’Esquadra, les proves també van provenir d’enregistraments de video, i els mossos, fins llavors, tenien tota la credibilitat.

La Guàrdia Civil no té un gran historial de credibilitat als aeroports de les terres catalanoparlants. Després d’un episodi molt semblant al denunciat ara, l’any passat es va imposar una multa de 1200€ a un agent d’aquest cos per agredir un usuari de l’aeroport de Son Sant Joan. Raó de l’agressió? Haver-s’hi adreçat en català. El cas va rebre la qualificació jurídica de falta perquè aleshores no va haver-hi acusació per delicte.

El 17 d’abril del 2007, una parella que anava de vacances a Istanbul va ser aturada en passar l’arc de seguretat de l’aeroport del Prat per una agent de la Guàrdia Civil. L’agent, amb una tensió evident, els va demanar que parlessin en castellà, a la qual cosa el noi no va voler accedir i va reclamar el dret, llei en mà, a continuar parlant en català. La conversa va pujar de to i fins i tot la passatgera va demanar al seu company que accedís a la petició i canviés de llengua per estalviar-se problemes. En aquella ocasió, l’agent va acabar desapareixent, i la parella no va poder fer cap denúncia perquè no disposava del seu número de placa. Tot el que van poder fer és que l’Oficina de Garanties Lingüístiques de Barcelona adrecés una carta genèrica a l’aeroport “per recordar que les persones que hi presten serveis i estan de cara al públic tenen unes obligacions lingüístiques que han de complir”. Al cap de cinc anys, és trist comprovar que es donen casos més greus. I per què m’estenc en un cas tan light com aquest havent-hi casos més greus? Perquè el noi que es va negar a canviar de llengua era jo mateix i, si ho vaig fer, va ser per la manera en què m’ho van demanar, exactament com l’advocat. Per això em costa molt no creure que la seva versió no tingui, com a mínim, uns quants elements de veritat.

Sempre existeix la possibilitat que el cas de l’advocat sigui fals, però hi ha la certesa que aquests casos es donen. I el Sr. Fernández Díaz, si vol que se’l continuï considerant una persona honorable, ho hauria d’admetre i hauria de mostrar més prudència.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s