Senador Montilla

El president Montilla té dret a rebre el tractament honorífic de president en lloc d’expresident, de la mateixa manera que es continua dient president Pujol o president Maragall. El president Montilla té dret a un sou que es reserva als expresidents perquè no es doni el cas que el que havia estat màxim dirigent del país es trobi demanant caritat en una vorera. El president Montilla també té dret a un despatx oficial, però no a un antre amb goteres a la Rambla del Raval, no, té dret a un despatx honorífic a l’Avinguda Diagonal que inclogui treballadors, xofer i seguretat personal.

Qualsevol expresident de la Generalitat té dret a tot això si exerceix d’expresident, però el president Montilla és ara el senador Montilla perquè ahir va ser designat senador per anar a la cambra alta espanyola. Ha explicat que, així, podrà fer pedagogia a Madrid sobre com és Catalunya, i ha anunciat que deixarà de cobrar el sou d’expresident –per llei, està obligat a triar– però que, en canvi, no renunciarà al despatx que li pertoca. I ha afegit que la seva nova condició de senador no hauria de causar polèmica, perquè en altres països “no es trenca res quan algú després de ser president de la república és president regional o alcalde”.

No sabem si el senador Montilla pensa si el Barça és o no és més que un club, però el que ens ha deixat clar és que, per a ell, Catalunya no és més que una comunitat autònoma. De fet, ara tot és molt més clar. Era per això que tenia tendència a assistir al desfile del 12 d’octubre de cada any. Era per això que treballava tant, tancat al seu despatx, i no deia mai al seu poble cap a on havia d’anar. I quan ho va dir, va ser per defensar unes noves taules de la llei –nou estatut, en van dir– que es van trencar en baixar de la muntanya, i quan es van trencar, va passejar amb el seu poble –manifestació, en van dir– per tornar-se a tancar després al seu despatx.

Segurament, el senador Montilla té raó quan diu que en altres països d’Europa o del món no passa res quan un expresident vol ser president regional o alcalde. Però hi ha una petit detall que el nou senador sembla no haver entès, i és que als altres països on això passa, els expresidents opten a un càrrec menor del seu propi país, però en cap cas se’n van al país del costat a exercir-lo. Hem d’entendre que quan es referia (i es refereix) a Catalunya com a país, ho feia com a figura retòrica? Que quan defensava el terme nació en el nou estatut ho feia com qui defensa el mot pastanaga? Quina pedagogia farà el senador Montilla de la comunitat autònoma de Catalunya?

Altres opinions: Lluís FoixQuim Monzó, Antoni PuigverdPilar Rahola.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s