La importància de tenir Iniciativa

És evident que el fet que un partit polític guanyi unes eleccions no implica que hagi fet una gran campanya, perquè la campanya li pot haver fet l’adversari cometent errors importants al llarg de la legislatura. També és cert que un partit pot créixer encara que tingui els votants més (electoralment) infidels del món. Totes dues situacions s’han donat en les darreres eleccions, però en partits diferents: el protagonista de la primera és de tots conegut; el de la segona, dins de l’àmbit català, és Iniciativa per Catalunya Verds.

Quan es fa el recompte de vots en una jornada electoral, s’obtenen els vots per cada partit, els vots en blanc i els vots nuls; tota la resta, incloent les abstencions, les variacions percentuals i els escons, es calcula a posteriori. També es calcula a posteriori –i això ja no és tan conegut– el transvasament de vots entre partits. Quins partits han votat els antics votants del partit A? I, al contrari, els votants que ara han votat per A, què van votar en l’anterior convocatòria electoral, i en quins percentatges? Aquesta informació es pot obtenir fent enquestes postelectorals o bé mitjançant la tècnica d’inferència ecològica, que fa servir les dades disponibles de cada municipi. Si les pèrdues més importants del partit A es produeixen en els mateixos indrets on el partit B té els guanys més importants, es pot deduir que els antics votants d’A han decidit votar per B. O, almenys, aquesta és la hipòtesi.

Un article recent del diari ARA, escrit pel politòleg Jordi Muñoz, presentava els resultats d’aplicar la inferència ecològica a les dades de les dues darreres eleccions estatals. A grans trets, s’observa un intercanvi de vots més important entre els partits que no tenen lligams fora de Catalunya (CiU i ERC), d’una banda, i entre els referents dels dos partits majoritaris d’àmbit estatal (PSC i PP), de l’altra. Al mig dels dos grups, ICV mostra dues característiques úniques: (1) creix malgrat tenir molt poca fidelització i una gran relació amb l’abstenció, i (2) fa de frontissa entre els dos blocs polítics a què ens referíem que, per simplificar, en direm catalanista (CiU i ERC) i espanyolista (PSC i PP). Sobre la conveniència o no de classificar el PSC en el bloc espanyolista i ICV en terra de ningú, convé recordar que una aspiració majoritària de la societat catalana com és el pacte fiscal promugut per CiU no està sent recolzada pel PSC i a hores d’ara ICV manté una postura ambigua. En el cas d’ICV, hem de recordar que defensa el dret a l’autodeterminació (bloc catalanista) però manté una relació estreta amb una força d’àmbit estatal (bloc espanyolista).

Per tot això, ICV és un partit molt interessant quan s’examina l’adscripció nacional del conjunt de partits catalans. Les dades del gràfic següent estan preses de l’article d’en Jordi Muñoz, amb els percentatges arrodonits i referits sempre a ICV, és a dir, una fletxa que surt d’ICV, arriba a un partit B i té etiqueta x representa que l’x% dels votants d’ICV del 2008 han votat B el 2011; i una fletxa que surt d’un partit A, arriba a ICV i té etiqueta x representa que l’x% dels vots d’ICV del 2011 els ha rebut dels votants d’A del 2008.

Si sumem els percentatges dels vots que rep ICV, s’obté un 75% (un 45% prové del PSC, un 5% del PP i un 25% de l’abstenció), de manera que només el 25% restant dels vots del 2011 prové dels propis votants del 2008 (vist des del cantó del 2008, només el 40% dels antics votants tornen a votar a ICV el 2011). A més a més, és sorprenent l’ intercanvi entre votants d’ICV i abstencionistes. ICV és el partit que té més proporció de votants del 2008 que s’abstenen el 2011 (prop d’un 35%); i el que rep més vots d’abstencionistes del 2008 (prop d’un 25%).

De tota manera, la dada més interessant és el paper de frontissa que té ICV entre els sectors catalanista i espanyolista, que queda clar fent un cop d’ull al gràfic anterior: totes les fletxes (excepte les de l’abstenció) van cap amunt. Mentre ICV rep el 50% dels nous vots del sector espanyolista, n’hi aporta tan pocs que desapareixen després de fer l’arrodoniment. Així mateix, aporta un 20% de vots al sector catalanista, però, com abans, els que en rep són inapreciables. Semblaria que el lloc central que ocupa el partit en l’eix vertical (catalanisme-espanyolisme), li permet fer aquest paper de vas comunicant entre els dos sectors. Si ICV estudia les dades amb atenció per traçar un nou rumb, seria lògic que es desplacés cap al sector catalanista per evitar la pèrdua de vots per la banda superior del gràfic, però no en excés perquè els nous votants provinents del sector espanyolista que ja li han fet conficança s’hi trobin prou còmodes per quedar-s’hi.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s