Som una singularitat

Una singularitat és un punt de l’espaitemps on es deixen de complir les lleis conegudes, com ara el començament de l’Univers o l’interior d’un forat negre. És un punt per al qual no hi ha una explicació raonable del que està passant –normalment, les fórmules donen valors infinits– i, per tant, suposant que interessi explicar la seva naturalesa, cal fer molt d’esforç per superar el marc conceptual disponible.

De la mateixa manera, i des d’una òptica espanyola, Catalunya i el País Basc són singularitats: el seu comportament no s’explica seguint les lleis aplicables als altres territoris. L’observació directa dels resultats electorals proporciona un mapa amb dues taques de color inexplicables.

Quan polítics i periodistes d’arreu de l’estat van descobrir aquest fet en les primeres observacions de finals dels anys setanta del segle passat, van elaborar una teoria que encara està en vigor: aquests territoris serien nacionalistes, mentre que la resta de territoris (o comunitats autònomes) serien territoris normals on imperaria la llei del bipartidisme. La teoria dels territoris nacionalistes va fer tanta fortuna que fins i tot molts dels habitants de les singularitats la van fer seva i fa temps que s’autoanomenen nacionalistes.

En ple segle XXI, mentre que a l’estat la majoria continua satisfeta amb la teoria del nacionalisme, els habitants de les singularitats comencen a plantejar-se què són realment. Des dels territoris normals els diuen que el seu problema amb els infinits se soluciona viatjant: com més es viatja, sembla ser que per alguna mena d’efecte quàntic, la singularitat se suavitzaria –per dir-ho així– fins que finalment s’esvairia. Els habitants de les singularitats, catalans i bascos, viatgen força, i molts cops més enllà d’Espanya, però mai no han notat l’efecte que hauria de provocar aquest moviment constant. És més, en cada convocatòria electoral, els colors dels seus territoris es perfilen encara amb més nitidesa.

Gràcies als seus viatges, els teòrics més avançats de les singularitats han creat una nova teoria segons la qual el nacionalisme seria relatiu i, encara que pugui semblar sorprenent, tothom hi estaria afectat d’alguna manera. Intenten fer veure que el blau cel que omple la resta de l’estat també és un color, i que, si es mira així, s’ha de concloure el següent: o bé no hi ha singularitats o tothom viu en la seva.

Anuncis

2 Comments

  1. Molt bona la lectura de les eleccions,
    som una singularitat però, com has dit en el meu post, ens falta fer el pas que aquest cop han fet els bascos.
    Tot i això, en el mapa que podem veure en aquesta entrada queda clar que hi ha 3 realitats nacionals.
    Salutacions

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s