UE: discreció, passió i gelosia

Fa avui exactament dos anys, el flamenc Herman Van Rompuy va ser elegit president europeu –del Consell Europeu, per ser exactes– per un període total de dos anys i mig. Com que es tractava del primer president a temps complet (tal com preveu el tractat de Lisboa), el perfil públic del candidat no era una qüestió secundària. En aquells moments, sonava el nom de Tony Blair, que hagués donat al càrrec un tarannà més actiu i mediàtic, però si bé tenia defensors, no va aconseguir mai que la seva cara s’esvaís del tot de la foto del trio de les Azores i es deixés d’associar a una guerra injusta. Així, va aparèixer el candidat Van Rompuy, que ningú coneixia fora de Bèlgica i que ja va anunciar que faria un paper discret, com finalment ha estat.

La política europea ha transcorregut, almenys als ulls dels ciutadans, força al marge de l’actuació del president Van Rompuy. Ha sonat més el nom del portuguès José Manuel Durão Barroso, president de la Comissió Europea, però encara han sonat molt més els noms d’Angela Merkel i Nicolas Sarkozy. I es diu que és per això que el primer ministre britànic David Cameron no ha portat gaire bé quedar en un segon pla enfront de les reunions constants de Sarkozy amb Frau Merkel, però és clar, és que ha de quedar en un segon pla necessàriament perquè el seu país va renunciar a entrar al club de l’euro. L’últim anunci de la marca Benetton, polèmic com de costum, mostra parelles de líders mundials fent-se petons (als llavis, per suposat): entre les parelles, hi ha els nostres protagonistes (i també el papa Benet XVI amb un imam, que han hagut de ser retirats).

El cas és que Cameron, en un atac de gelosia, ha volgut reclamar protagonisme i, de pas, aprofitar el moment perquè el Regne Unit recuperi el poder perdut. Com a bon euroescèptic, Cameron reclama que li tornin competències molt a l’estil de Margaret Thatcher quan demanava que tornessin als britànics els seus diners. El Regne Unit és un país independent, però la situació és com un déjà vu per als catalans. La petita diferència amb el cas català, of course, és que els britànics van delegar les seves competències voluntàriament.

El nou eix franco-alemany ha pres tant de protagonisme que ha deixat també en segon pla a Van Rompuy i a Barroso, que són els que haurien d’haver estat més visibles. Hi ha hagut rodes de premsa paral·leles, amb Van Rompuy i Barroso en una sala, i Merkel i Sarkozy en una altra. I on eren els periodistes? Exacte, la gran majoria anava a la segona sala. Així és com a hores d’ara funciona la Unió Europea, amb una cancellera alemanya que predica austeritat i contenció a tot Europa –i que està aconseguint transmetre el missatge–, i amb un president francès que es troba reunit amb la cancellera en el mateix moment que la seva dona està donant a llum (cosa que fa pensar força en la campanya de Benetton).

Són moments greus per a l’euro i per al projecte europeu en el seu conjunt. És possible que finalment se salvin els mobles, i també és possible que la Unió surti enfortida de la crisi. Però, enmig de la tempesta, es poden trobar signes positius. És positiu que allò que passa en un punt d’Europa no es visqui com si fos aliè en un altre punt. Per posar un exemple, és positiu que la televisió de Catalunya emetés la intervenció de l’aleshores primer ministre grec Iorgos Papandreu, i que el veiéssim al sofà de casa, sentint-nos-hi a favor o en contra, però seguint la seva lluita per superar la moció de confiança gairebé com si es tractés d’un partit de futbol. És positiu que s’hagi acabat l’era Berlusconi, i hem de tenir en compte que per molt tecnòcrata que sigui el nou govern italià, ha sortit del parlament (tot i que no de les urnes: sembla ser que la maquinària electoral ha esdevingut massa lenta comparada amb el tempo exigit pels mercats). I seria positiu que assumíssim també aquí les paraules del nou primer ministre italià Mario Monti:

No considerem les exigències de la Unió Europea com una cosa imposada des de l’exterior. No estem en fronts diferents. Europa som nosaltres.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s