Independentisme en castellà

El creixement que, segons indiquen totes les enquestes, està experimentant l’independentisme a Catalunya està portant a explorar vies que no fa gaire haurien semblat impensables, com ara fer ús de la llengua castellana sense cap mena de complex. S’han deixat enrera els temps en què en Carod-Rovira es deia Josep-Lluís “aquí i a la Xina popular” per encetar un període en què l’Alfred Bosch, citant Ketama amb tota naturalitat, afirma “no estamos locos, sabemos lo que queremos”. Ha entrat el moviment independentista en una nova etapa?

El cert és que la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) assenyala que un 45% dels votants respondria enfront d’un 24% que triaria el no en un hipotètic referendum d’independència, però quan es demanen les motivacions per al , el percentatge més alt de respostes és el 32% corresponent a l’apartat de “capacitat i desig d’autogestió econòmica”, enfront d’altres conceptes com “sentiment identitari” o “conceptualització de Catalunya com a nació”, que reben percentatges més baixos. Per contra, fins a gairebé la meitat del que votarien no diuen que ho farien per “preservar la unitat d’Espanya” o per “sentiment identitari”. La conclusió és clara: l’independentisme creix en gran part per raons econòmiques i de prosperitat, mentre que l’unionisme té una gran component identitària.

En el context de les dades anteriors es pot entendre millor el desacomplexament de l’independentisme cap al castellà, amb campanyes a Twitter com #vacontigo, on es fa front comú amb els castellanoparlants amb piulades com aquestes:

Adreçar-se en castellà a un sector cada cop més receptiu al discurs sobre el dèficit fiscal pot tenir tot el sentit del món, però és evident que també pot fer reobrir el debat –que no s’ha tancat mai, d’altra banda– sobre els bons i els mals catalans, o sobre quina hauria de ser la rellevància del castellà en una futura Catalunya independent. La polèmica que va generar el programa El convidat sobre els hàbits lingüístics d’un independentista declarat –i ídol per a molta gent– com en Gerard Quintana no és aliena a aquest debat pendent (aquí teniu enllaços a una bona entrevista i a un bon comentari).

Deixant de banda aquests debats de fons, sempre és útil mirar la realitat de cara, i el que no es pot negar és que cap moviment pot aspirar a ser majoritari en la Catalunya actual si deixa de banda la població castellanoparlant. Es poden discutir les bondats de campanyes com #vacontigo però s’ha de reconèixer, si més no, que tenen la virtud de construir ponts amb el sector castellanoparlant més receptiu, que és justament el que pot estar amagat en el 24% d’abstencionistes que hi figuren en l’enquesta del CEO. No és excessiu, un 24% d’abstenció en una pregunta que seria crucial per al futur del país? És important –i així ho està entenent el moviment independentista– fer perdre la por a un hipotètic estat català que alguns imaginen perseguint el castellà. I és urgent crear complicitats i refer uns lligams que sovint es trenquen amb massa facilitat.

Advertisements

2 Comments

  1. Aquest és el l’al.lucinant lema de CiU “pensar amb la cartera”, només a un idiota (en el sentit etimològic del terme d’idiota: Del grec idiotés, utilitzat per referir-se a qui no es ficava en política, preocupat tan sols en el seu, incapaç d’oferir res als altres.) se li ocurriria dir això.
    El cert és que Catalunya econòmica i pressupostàriament no està mal tractada, segons els experts en aquest tema, utilitzant com referencia països d’organització federal amb sistemes de finançament molt decantats, com són Alemanya, Austràlia, Canadà i Suïssa.
    Pel pes dels recursos gestionats per les Comunitats Autònomes és similar al dels països de referència excepte a Canadà, que destaca enfront dels altres pel seu grau de descentralització de l’activitat pública.
    Quant als resultats redistributius, a pesar que en moltes ocasions s’acusa
    a les transferències del sistema de finançament autonòmic de produir resultats
    distributius molt desiguals entre les Comunitats Autònomes, la realitat
    és que els mateixos no són estridents en termes comparatius. La desigualtat
    en la distribució dels ingressos tributaris és similar a la dels països el
    sistema dels quals de finançament té una cistella de tributs més equilibrada entre impostos
    directes i indirectes, Canadà i Austràlia, i la desigualtat després de distribuir les
    transferències és molt similar a la de la resta de països considerats, exceptuant el
    cas suís, on la desigualtat és sensiblement major. Igualment les transferències
    a les Comunitats Autònomes no destaquen pel seu efecte redistributiu, de fet
    si destaquen per alguna cosa és pel contrari, ja que el sistema de finançament
    autonòmic és el que menys igualació produeix si excloem el suís.
    Per tant, polítics i mitjans de comunicació estan divulgant un fals problema, per treure-n’hi rendiment polític i econòmic, no es tracta del benestar de la societat.

    Resposta

    1. Bé, ja veus que l’article se centra en un cert “desacomplexament” de l’independentisme en l’ús del castellà i de la complicitat amb els sectors castellanoparlants.
      Sobre la qüestió econòmica, no es pot negar que el creixement de l’independentisme reflectit a les enquestes té molt a veure amb la sensació generalitzada de greuge econòmic que, com bé dius, és present tant en la política catalana com als mitjans de comunicació. Pot estar tota la societat equivocada en aquest tema? Són falses les dades que es donen sobre el dèficit fiscal? En tot cas, també hi ha experts que responen que no: per posar un cas, en Modest Ginjoan i en Francesc Xavier Cuadras (Sense Espanya, Balanç econòmic de la independència), i són ells els que podrien donar xifres i arguments concrets sobre aquest tema, no jo.
      Moltes gràcies per aportar la teva visió.

      Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s